Altar uterí

Llegir un premi Nobel sempre fa respecte, i tot per un premi que en la seva versió de la Pau em sembla completament devaluat (però no pas econòmicament) i que la d’Economia la trobo completament innecessària.

Pel que fa al llibre… és curiós, i el mateix que el fa curiós m’ha tocat una mica els nassos. D’entrada, el llibre està dividit en dues parts, cadascuna d’elles amb diferents capítols que són articles d’opinió. Fins aquí, tot clar. Ara bé, sota els articles d’opinió hi apareixen dues narracions paral·leles (al principi només una). La primera és la narració que l’autor dels articles de dalt fa sobre la història entre ell i la dona que li fa de secretària. La segona és la narració sobre el mateix que en fa la secretària. El problema, és doncs, que a cada pàgina hi ha 3 coses diferents a llegir que estan lligades entre elles, però que no estan lligades pàgina a pàgina. Després d’intentar llegir a dalt i a baix a l’hora, he acabat llegint primer els articles, després la narració de l’escriptor i finalment la narració de la secretària. O sigui que, tant per tant, ja ho podien haver editat d’una manera més clàssica.

A banda d’aquests petits problemes logístics, la part important (encara que només sigui per tinta gastada) són els articles d’opinió. Aquí Coetzee queda retratat com una persona amb una gran capacitat d’anàlisi que no té cap problema per escriure sobre qualsevol tema. I ho he de reconèixer encara que no estigui d’acord amb algunes de les seves conclusions. Evidentment, com a australià (i ex-sud-africà), tracta assumptes sobre els quals no només no hi estic familiaritzat si no que ni tan sols no me’n puc formar cap opinió pròpia. És clar que alguns d’ells, pel que explica, poden ser equiparables a assumptes similars d’altres països. De totes maneres, vull remarcar que sovint s’hi troba la lucidesa que li manca al noranta per cent dels articulistes catalans i espanyols.

Pel que fa a les altres dues parts, al meu parer sobren. No m’han aportat gran cosa, ni és una gran història. Però qui sap si és per culpa de la seva disposició en el llibre, per culpa de la història mateixa o per una manca d’experiència per part meva.
Així doncs, ens trobem davant un llibre molt recomanable com a recull d’articles d’opinió. Com a llibre de ficció, potser no tant.

Nota: un altre llibre en català que utilitza, inútilment, el símbol ‘¿’ per obrir preguntes.

—-

Enllaç comercial:

Comprar Diari d’un mal any de J.M. Coetzee a Casa del Libro. [+info]

Aquesta entrada va ser escrita el Thursday, 3 de April de 2008 a les 8:00 pm i arxivada a Edicions 62, En català, J. M. Coetzee. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.