Què és la mètrica (Josep Bargalló)
Escrit per: Lluís Martí (intratable) a Edicions 62, En català, Josep BargallóTal com es troba el món actual, sembla molt difícil creure que algun polític d’aquests que mamen d’aquí i d’allà –tots– pugui ser, encara que sigui per una casualitat insospitada, una persona culta. Sobretot en un lloc(*) on la quantitat de llibres sobre política publicats per polítics, periodistes i afins és demencial (fet que denota una manca de respecte cap als llibres tradicionals per part d’editorials i periodistes que confonen literatura amb un grapat de fulls mecanografiats que acabaran donant diners), deixant així la ficció tradicional(**) , en un segon terme d’on, i encara gràcies, alguns Browns, Rowlings i Zafons aconsegueixen escapar.
Per fortuna, resulta que hi ha polítics que sí que tenen una certa cultura (excepcions? miratges?), fins al punt d’escriure llibres sobre poesia, com és el cas que ens ocupa. De fet, jo cercava un llibre de Salvador Oliva intitulat Introducció a la mètrica, quan vaig topar amb un anunci del llibre Què és la mètrica de Josep Bargalló en una pàgina web. Per sort, m’ho vaig apuntar i així, quan vaig intentar comprar el llibre de Salvador Oliva en una botiga i vaig veure que no el tenien, vaig decidir-me pel d’en Bargalló, ex-conseller d’educació i ex-conseller en cap/primer.
I ara sí, arribat al tercer paràgraf, començo a parlar del llibre. Què és la mètrica ens explica concisament… bé, què es la mètrica. Conforme avança el llibre, d’una manera senzilla i entenedora anem aprenent els diferents punts clau de l’entrellat de la poesia. Poesia tradicional, clar, aquella que sovint té rima i musicalitat. Així, poc a poc, se’ns expliquen les unitats mètriques (síl·laba, accent, rima) i, dins de la mètrica sil·labicoaccentual que caracteritza la poesia catalana, l’estructura dels versos (recompte sil·làbic, hemistiquis i cesures), així com de les entitats majors (tirades, estrofes i composicions). També dedica un capítol a la mètrica accentual, on s’hi exposa un tema un pèl més complicat (per a mi): la versificació rítmica.
Les explicacions es veuen clarificades (tot i que en alguns casos potser no era estrictament necessari) amb diversos exemples, tot sovint de J.V. Foix i de Gabriel Ferrater però també d’altres autors. A més, inclou una secció de resum, molt esquemàtica, que pot servir de referència un cop s’ha comprès el llibre i es vol fer una consulta ràpida.
El llibre acaba amb dues seccions. Una és d’exercicis, que tot just he començat a realitzar, i que se suposa que ha d’ajudar a fixar la teoria apresa a la primera part del llibre. Aquests exercicis no només fan referència a poesia, sinó també a cançons. Per exemple, fent una ullada a l’atzar, proposa l’anàlisi dels quatre primers versos de L’Empordà de Sopa de Cabra. La següent secció duu per títol Pautes dels exercicis, i consisteix en les respostes als exercicis anteriors, convenientment explicades.
Tot plegat, fa que aquest sigui un llibre que apropa la mètrica (poètica) a tothom d’una manera prou comprensible, a l’hora que anima (almenys amb mi ho ha fet, però ho tenia fàcil ja que per això el vaig comprar) a provar d’escriure poesia. Per què la poesia, d’alguna manera crea una serie de constriccions, com ho fa l’escriptura potencial.
Recomano, doncs, aquest llibre tots aquells que vulguin entendre millor el que hi ha darrera de la poesia catalana. Sense oblidar, però, que cal alguna cosa més que tècnica per a que la poesia sigui colpidora.
—–
(*) Digue-li país, digue-li comunitat autònoma.
(**) Dic tradicional per diferenciar-la de la política d’aquests llibres polítics, que també són de ficció. Normalment la ficció del propi autor-polític o lobby corresponent.
—–
Comprar Què és la mètrica de Josep Bargalló a Casa del Libro. [+info]
Entrades (RSS)