Altar uterí

Escollir un títol és molt important i, tot sovint, no és gens fàcil. Per posar un exemple, jo tenia seriosos problemes per a aconseguir el punt de la pregunta corresponent als exàmens de filosofia de COU. El problema rau en descriure amb una única expressió normalment breu de què tracta allò que estiguem titulant.

Tenint clara aquesta dificultat s’entén, a mitges, que el títol de L’abadia profanada sigui el que és, perquè resulta que l’abadia no surt gaire i la seva profanació tampoc és tan greu. I no em fa res esbombar això aquí, perquè si l’autora va estar disposada a posar-li un títol que no és adient (però sí comercial!), jo estic en el meu dret d’explicar per què és fals.

Segons la contraportada del llibre sembla que el centre del mateix sigui la visita a l’abadia de Montserrat per part de Heinrich Himmler. És més, a la portada hi diu “la gran novel·la sobre la recerca del Sant Greal a Montserrat” però la veritat és que la visita a Montserrat només forma part d’un capítol i, de fet, la recerca del Sant Greal només és una part de la història i acaba sent no més que una anècdota.

Estic indignat, com es pot llegir. La visita de Himmler a l’abadia sembla només un pretext per fer publicitat del llibre. De fet, a l’últim paràgraf de la Nota de l’autora, just al final del llibre, ens avisa (un pèl tard) que tot això de la història només aspirava a “enllaçar un parell de relats entranyables”. I realment és el que fa, si bé és el contrari del que ens han venut. I que els relats siguin entranyables és discutible, més encara quan ho diu la pròpia autora.

En aquesta Nota final, per cert, és on hi haurien d’anar les explicacions que en determinats moments se’ns presenten com notes al peu de pàgina, ja que aquestes notes, en el fons, l’única cosa que acostumen a fer en aquest llibre és dir que allò que els fa referència està basat en dades reals o, en algun cas, hipòtesis factibles. Per a mi, que quan veig un número ja miro la lletra petita del peu, m’ha resultat un trencament de la lectura del tot innecessari.

Pel que fa a les dues històries que explica la del Walter Ebert és la més interessant. En Walter és designat per Himmler per a cercar el Sant Greal juntament amb Klaus Glaser. El procés que segueixen per a treure conclusions sobre el possible domicili del Calze de Crist, mitjançant l’estudi de les diferents referències històriques és sense cap mena de dubte el gran assoliment del llibre. D’altra banda la història de la Marina Barahona i l’Oriol Turmeda, sobretot quan es refereix a amor i sexe, no és altra cosa que carrinclona.

Em sap greu haver escrit una crítica tan ferotge, però no podria ser d’altra manera quan m’he sentit estafat.

—

Enllaç comercial:


Si tot i això encara el vols llegir, pots comprar L’abadia profanada de Montserrat Rico Góngora a Casa del Libro. [+info]