12 de juny

Posted By Lluís Martí on June 3, 2010

El 12 de juny engega http://www.lluismarti.cat

Arreveure

Exposició (IV)

Posted By Lluís Martí on December 14, 2009

Ahir va acabar-se el temps per a una altra editorial. Per tant, refusos: 5, no se sap: 2, acceptats: 0.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Posted By Lluís Martí on December 3, 2009

Davant de la inclu­sió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sos­te­ni­ble de modi­fi­ca­ci­ons legis­la­ti­ves que afec­ten al lliure exer­cici de les lli­ber­tats d’expressió, infor­ma­ció i el dret d’accés a la cul­tura a tra­vés d’Internet, els peri­o­dis­tes, blog­gers, usu­a­ris, pro­fes­si­o­nals i cre­a­dors d’Internet mani­fes­tem la nos­tra ferma opo­si­ció al pro­jecte, i decla­rem que…

1. — Els drets d’autor no poden situar-se per damunt dels drets fona­men­tals dels ciu­ta­dans, com el dret a la pri­va­ci­tat, a la segu­re­tat, a la pre­sump­ció d’innocència, a la tutela judi­cial efec­tiva i a la lli­ber­tat d’expressió.

2. — La sus­pen­sió de drets fona­men­tals és i ha de con­ti­nuar sent com­pe­tèn­cia exclu­siva del poder judi­cial. Ni un tan­ca­ment sense sen­tèn­cia. Aquest avant­pro­jecte, en con­tra de l’establert a l’arti­cle 20.5 de la Cons­ti­tu­ció, posa a les mans d’un òrgan no judi­cial –un orga­nisme depen­dent del minis­teri de Cultura-, la potes­tat d’impedir als ciu­ta­dans espa­nyols l’accés a qual­se­vol pàgina web.

3. — La nova legis­la­ció cre­arà inse­gu­re­tat jurí­dica a tot el sec­tor tec­no­lò­gic espa­nyol, per­ju­di­cant un dels pocs camps de desen­vo­lu­pa­ment i de futur de la nos­tra eco­no­mia, entor­pint la cre­a­ció d’empreses, intro­duint bar­re­res a la lliure com­pe­tèn­cia i alen­tint la seva pro­jec­ció internacional.

4. — La nova legis­la­ció pro­po­sada ame­naça els nous cre­a­dors i entor­peix la cre­a­ció cul­tu­ral. Amb Inter­net i els suc­ces­sius aven­ços tec­no­lò­gics s’ha demo­cra­tit­zat extra­or­di­nà­ri­a­ment la cre­a­ció i emis­sió de con­tin­guts de tot tipus, que ja no pro­ve­nen pre­va­lent­ment de les indús­tries cul­tu­rals tra­di­ci­o­nals, sinó de mul­ti­tud de fonts diferents.

5. — Els autors, com tots els tre­ba­lla­dors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees cre­a­ti­ves, models de negoci i acti­vi­tats asso­ci­a­des a les seves cre­a­ci­ons. Inten­tar sos­te­nir amb can­vis legis­la­tius una indús­tria obso­leta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni rea­lista. Si el seu model de negoci es basava en el con­trol de les còpies de les obres i en Inter­net això no és pos­si­ble sense vul­ne­rar drets fona­men­tals, hau­ran de bus­car un altre model.

6. — Con­si­de­rem que les indús­tries cul­tu­rals per sobre­viure neces­si­ten alter­na­ti­ves moder­nes, efi­ca­ces, cre­ï­bles i asse­qui­bles i que s’adeqüin als nous usos soci­als, en lloc de limi­ta­ci­ons tan des­pro­por­ci­o­na­des com ine­fi­ca­ces per a la fina­li­tat que diuen perseguir.

7. — Inter­net ha de fun­ci­o­nar de forma lliure i sense inter­fe­rèn­cies polí­ti­ques afa­vo­ri­des per sec­tors que pre­te­nen per­pe­tuar models de negoci obso­lets i impos­si­bi­li­tar que el saber humà con­ti­nuï sent lliure.

8. — Exi­gim que el Govern garan­teixi per llei la neu­tra­li­tat de la Xarxa a Espa­nya, davant de qual­se­vol pres­sió que pugui produir-se, com a marc per al desen­vo­lu­pa­ment d’una eco­no­mia sos­te­ni­ble i rea­lista de cara al futur.

9. — Pro­po­sem una ver­da­dera reforma del dret de pro­pi­e­tat intel·lectual ori­en­tada a la seva fina­li­tat: tor­nar a la soci­e­tat el conei­xe­ment, pro­moure el domini públic i limi­tar els abu­sos de les enti­tats gestores.

10. — En demo­crà­cia les lleis i les seves modi­fi­ca­ci­ons s’han d’aprovar des­prés de l’oportú debat públic i havent con­sul­tat prè­vi­a­ment totes les parts impli­ca­des. No és accep­ta­ble que es facin can­vis legis­la­tius que afec­ten drets fona­men­tals en una llei no orgà­nica i que versa sobre una altra matèria.

Copiat d’”El blog que faig“.

Exposició (III)

Posted By Lluís Martí on December 2, 2009

En el mateix moment que sortia de l’editorial que em retornava amablement l’original vaig decidir que cercaria millor l’adreça de l’editorial que havia escollit la YCR, amb la intenció de tornar-lo a enviar. Seria una mena de segona oportunitat. El millor que tenen els americans és que creuen en les segones oportunitats. Això i el Jack Daniel’s. I el MIT. I BB King. I més coses. Sigui com sigui jo també hi crec, en les segones oportunitats, o sigui que, un dia o un altre, el sopar tornaria a estar en joc.

Ara bé, l’endemà mateix vaig començar un nou projecte, el tercer de l’any. El segon era aquest del que ara us relato l’intent de publicar-lo. El primer va ser una novel·la (títol de treball: Maragu) que se’m va encallar per enèsima vegada i que em va fer deixar d’escriure. Fins el dissabte 21 de novembre, dia en què vaig escriure una introducció provisional d’aquest nou projecte. Projecte que, per cert, ningú no en sap gairebé res per superstició. Dels altres dos n’havia parlat amb amics: un no el vaig acabar i l’altre cada dia que passa té menys possibilitats de ser publicat. En canvi, aquest tercer ningú, excepte jo, no sap de què va.

Em vaig passar tota la tarda de dissabte endreçant idees i escrivint pel tercer projecte. Al vespre, cansat, mentre em dutxava, vaig pensar: “I què, si no em publiquen res? M’ho estic passant bé escrivint! No es tracta d’això?”. Va ser llavors quan vaig recordar com en Màrius Serra, trencant el relat de l’escriptura (i no escriptura) i publicació (i no publicació) de Monocle a De com s’escriu una novel·la, explicava els seus inicis al món editorial. Sortint de la dutxa vaig anar a cercar el llibre per a rellegir-ne aquesta part.

Deia: “Aconsellat per l’únic amic del barri que coneixia una mica les editorials catalanes, havia enviat un original a tres segells recomanats: Quaderns Crema, Empúries i Columna. Dels dos primers destinataris en vaig rebre resposta per correu. Eren dues cartes de refús. Em venien a dir que moltes gràcies per la confiança però que el meu llibre no entrava en la seva línia editorial”.

Vint-i-tres anys després, com vaig comprovar, la carta tipus no havia canviat, tot i que la que jo havia rebut no era de cap d’aquelles tres editorials.

Però recordem el que vaig dir a Exposició (I). Començava amb un tros d’una frase d’aquest mateix llibre. La frase completa és: “És tan absurd buscar l’èxit a qualsevol preu com culpabilitzar-te per aconseguir-lo, sobretot quan publicar és un èxit molt relatiu que bàsicament implica exposar-se”.

D’aquí vaig decidir relatar el meu petit periple editorial, a l’hora que continuava en el tercer projecte, que progressa adequadament.

****

Seguint amb el periple, cal dir que el 28 de novembre va finalitzar el termini per a dir-me res de dues de les quatre primeres editorials. Això significava que el resultat, en aquell moment, era: Refusen 4 – No es sap 3 – Accepten 0.

****

A partir d’aquí toca parlar en present. Ja hem arribat a ara. Els següents missatges d’Exposició seran en temps real, curts i sintètics. Gairebé com telegrames. Mentrestant, parlaré d’altres coses que crec que són més interessants.

Exposició (II)

Posted By Lluís Martí on November 29, 2009

La setmana següent vaig descansar. I la següent vaig imprimir, enquadernar i enviar tres reculls més. Va ser el 9 d’octubre.

El 14 d’octubre vaig rebre un e-mail. Era d’una de les tres primeres editorials a les que havia enviat el recull per correu postal. Evidentment deia que no pensaven publicar-lo. Si haguessin volgut publicar-lo m’haurien trucat per telèfon. Per a aquells interessats a publicar un llibre és important que sapigueu que hi ha editorials que no accepten originals no sol·licitats. Aquesta, la primera en respondre, ho deia sense embuts.

Això tenia dues conseqüències lògiques importants. Una de bona i una altra dolenta. La bona era que no s’havien llegit el recull i, per tant, no l’havien descartat perquè fos dolent. Encara que ho fos. La dolenta era que si aquesta editorial no acceptava originals no sol·licitats, d’altres potser tampoc no ho farien.

La setmana següent em van retornar un dels originals que vaig enviar en la segona tramesa. Pel que sembla no en tenia l’adreça correcta. Ara que ho recordo, aquesta editorial la va escollir la YCR d’entre tres possibles. Si me’l publicaven en aquesta editorial li devia un sopar al restaurant que ella escollís. Adéu sopar, doncs.

Finalment aquest original retornat el vaig enviar a una vuitena editorial el 23 d’octubre.

Amb el novembre va arribar una carta d’una de les editorials de la segona tramesa. Deia que gràcies per la confiança que els havia mostrat enviant-los el meu original, però que m’havien de comunicar que no el trobaven adequat per a publicar-lo en aquella editorial. També em deien que podia anar a buscar el manuscrit al seu arxiu. Aquesta carta, tot i el desencís que em provocava, em va fer certa il·lusió. Tot i ser una carta model convenientment adaptada, em feia suposar que hi havia algú a l’altra banda. Algú educat. Estava (i estic) convençut que d’algunes de les editorials de les que encara no en tenia notícia, mai no en tindria, de notícia.

Em vaig acostar a l’editorial el divendres 20 de novembre per a recuperar-ne el manuscrit. La dona que em va atendre va buscar l’original en un armari. A la porta de l’armari, a la part interior, hi havia un full enganxat que deia “Autors espontanis” i una tercera paraula que crec que era “rebutjats”. No n’estic segur d’aquesta última paraula perquè em vaig quedar pensant en “espontanis”. Una paraula molt ben escollida que servia per a dir el mateix que “no sol·licitats”. Una distinció que denotava que és difícil entrar al seu món, sinó no caldria la distinció. Els que ja hi són, són algú. Els que no hi són, ja ho veurem.

En aquest moment, el recompte era: Refusen 2 – No es sap 5 – Accepten 0.

Switch to our mobile site