Indigents de la literatura

Indigents de la literatura

Aquest és un blog on els seus autors publiquen relats producte d’exercicis literaris. Amb aquests relats pretenen millorar la seva manera d’escriure, així com crear noves històries.

HomePeix

L’HomePeix és un ésser que navega en un mar de bidons de plàstic. Intenta no naufragar enlairant la seva imaginació per damunt les ones de polietilè (La torre de l’elefant). També és un esportista (no)nat i ho demostra dissabte darrera dissabte (El Botijo Impávido). I com no, tanta perversió necesita un lloc on ser volcada (TodoBasura).

Lluís Martí (intratable)

L’Intratable (nascut oficialment a Rubí quan corria l’any 1980 i batejat sota els auspicis de Sant Lluís Gonçaga) és Enginyer en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (2004) i, actualment, estudiant de Filologia Catalana a la Universitat Oberta de Catalunya. Preveu acabar aquesta carrera cap al 2014, just quan s’acabi el món; minut amunt, minut avall. Dedica les seves hores de feina a treballar, en concret com a programador java i administrador de linux i de xarxes, per a una empresa de Sabadell.

A més, escriu al blog Altar uterí i col·labora a Indigents de la literatura i al videoblog TodoBasura. Abans de començar a escriure a Des de Maragu va escriure als blogs c.r.a.t.e. i informàticCrònic. També va escriure a RubíCity i a Viena Connection.

És, per cert, l’administrador de RubíPlanet.

També toca la guitarra per passar l’estona, és a dir, quan li queda alguna estona per passar. Explica com fer-ho a tocamela.cat.

Actualment viu. Fins a nova ordre.

Yasmina Capó

La Yasmina fa potser mitja hora que intenta definir-se, és difícil fer-ho només en quatre línies, per això decideix dir quatre dades i quedar-se, només una mica, tant ample.

Neix l’octubre de 1987 a Barcelona i dos anys després els seus pares se l’enduen a viure a Rubí. Després d’haver acabat el batxillerat humanístic el curs 2005-2006, es passa dos anys sense saber què fer exactament amb la seva vida i va provant. Finalment es decideix a fer el curs pont per fer un cicle de grau superior artístic i després la nota de la prova d’accés dirà.

Va decidir que volia escriure quan encara podia comptar la seva edat amb els dits de les dues mans, és a dir, menys de 10 anys.

És cap de l’Agrupament Escolta Guspira (Escoltes Catalans) des de fa quatre anys, ja en fa tretze que en forma part, lloc on manté una dura batalla contra la societat perquè els nois i noies d’avui en dia facin alguna cosa més que comprar roba, comprar mobils i comprar per comprar. I tot per amor a l’art.

Treballa d’acomodadora al Teatre Nacional de Catalunya des del maig de 2007.

Un dia de març es decideix a fer-se un bloc, (Una fulla voladora) i a través d’aquest ciberconeix a l’Intratable que li proposa mesos més tard ser una nova indigent de la literatura.