<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	>

<channel>
	<title>La Torre de l'Elefant</title>
	<atom:link href="http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant</link>
	<description>Relats i narracions d'un ésser subaquàtic</description>
	<pubDate>Fri, 02 Dec 2011 18:39:06 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.5.1</generator>
	<language>en</language>
			<item>
		<title>Pequeña reseña sobre la película Troya, seré breve.</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=55</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=55#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 03 Jun 2011 14:17:27 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Castellano]]></category>

		<category><![CDATA[Criticando]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=55</guid>
		<description><![CDATA[Canta, oh diosa, de la cólera de este cinefilo; cólera funesta que causo úlcera sangrante en mi estomago y precipito al Orco casi siete euros de entrada, para enriquecer las arcas de ciertos cineastas, que deberían ser presa de perros y pasto de aves.
¿Cuál de los dioses promovió tal desvarió que sumió la épica en [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Canta, oh diosa, de la cólera de este cinefilo; cólera funesta que causo úlcera sangrante en mi estomago y precipito al Orco casi siete euros de entrada, para enriquecer las arcas de ciertos cineastas, que deberían ser presa de perros y pasto de aves.</p>
<p>¿Cuál de los dioses promovió tal desvarió que sumió la épica en estiércol y unió a Aquiles con Ed Wood?</p>
<p>Arda Troya entonces, y con ella Hollywood.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=55</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Imbècil</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=56</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=56#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 13 Apr 2011 15:19:08 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Català]]></category>

		<category><![CDATA[Paranoia subaquàtica]]></category>

		<category><![CDATA[Poesia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=56</guid>
		<description><![CDATA[
Intenta mirar baix el coixí inútilment.
La intenció minva bastant, essent cosa ineficient la impressió mateixa.
Busca, estoicament, coixí i llit, i mou breument el cel,
i la idea mor ben esberlada com incendi literari.
I mira, badocament, el zenit (d&#8217;) il·lusions lustrades.
Pobre imbècil.
]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: center;">
<p style="text-align: center;">Intenta mirar baix el coixí inútilment.</p>
<p style="text-align: center;">La intenció minva bastant, essent cosa ineficient la impressió mateixa.</p>
<p style="text-align: center;">Busca, estoicament, coixí i llit, i mou breument el cel,</p>
<p style="text-align: center;">i la idea mor ben esberlada com incendi literari.</p>
<p style="text-align: center;">I mira, badocament, el zenit (d&#8217;) il·lusions lustrades.</p>
<p style="text-align: center;">Pobre imbècil.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=56</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>100% Compatibles (o no)</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=54</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=54#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 07 Oct 2010 10:43:25 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Castellano]]></category>

		<category><![CDATA[Ciencia Ficció]]></category>

		<category><![CDATA[Fantasia]]></category>

		<category><![CDATA[Filo i Sofia]]></category>

		<category><![CDATA[Fragments]]></category>

		<category><![CDATA[Humor?]]></category>

		<category><![CDATA[Paranoia subaquàtica]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=54</guid>
		<description><![CDATA[Joe Pascualo buscaba con insistencia alguien que fuera igual a él. Alguien con quien departir de sus temas favoritos, alguien con quien compartir aficiones. Buscaba, al igual que Gilgamesh, su particular Enkidu. Un amigo, una amiga, un algo igual a él.
Así que tras múltiples intentos, buscando gente en los bares, en las facultades, en los [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Joe Pascualo buscaba con insistencia alguien que fuera igual a él. Alguien con quien departir de sus temas favoritos, alguien con quien compartir aficiones. Buscaba, al igual que Gilgamesh, su particular Enkidu. Un amigo, una amiga, un algo igual a él.</p>
<p style="text-align: justify;">Así que tras múltiples intentos, buscando gente en los bares, en las facultades, en los xats&#8230; termino por darse cuenta de que nunca nadie daba el perfil de compatibilidad al cien por cien.</p>
<p style="text-align: justify;">Con aquellos con los que compartía aficiones, no compartía ideograma. Con los que se divertía, terminaba por descubrir que eran imbéciles. Todo el mundo fallaba. Nadie se ajustaba a sus expectativas.</p>
<p style="text-align: justify;">Ante todo esto, decidió tomar la única solución posible a su problema. Estudiar Genética.</p>
<p style="text-align: justify;">Tras cinco intensos años de estudio, mas otros tantos de masteres i doctorados, Joe Pascualo fue capaz de desarrollar en su casa un clon de si mismo a partir de unas uñas que se había cortado.</p>
<p style="text-align: justify;">El experimento fue un éxito, y Joe Pascualo, desarrollo a Joe Pascualo en una cubeta (que no probeta) en la cocina.</p>
<p style="text-align: justify;">Al verse, ambos se miraron (bueno, como habrá observado el lector, esto parece obvio).</p>
<p style="text-align: justify;">Acto seguido se abrazaron y se dieron un par de besos (de esos fraternales que nadie piense mal&#8230; aunque de hecho, si hubiera ido mas allá&#8230; en fin, ¿debería ser considerado onanismo o homosexualidad?).</p>
<p style="text-align: justify;">Al principio todo iba como la seda, &#8220;¿Quieres una cerveza Joe?&#8221; &#8220;Claro Joe pero&#8230;&#8221; &#8220;Con un toque de limón, ¿verdad?&#8221; &#8220;Me has leído la mente&#8221;. &#8220;¿Te apetece que hablemos de metafísica, Joe?&#8221; &#8220;Me encanta la metafísica Joe&#8221; y así se sucedieron los primeros días.</p>
<p style="text-align: justify;">Pero pronto llegaron los problemas, hablar con alguien que siempre te da la razón y cuyos argumentos son idénticos a los tuyos, termina por derivar en un monologo entre dos personas (volvemos a lo de antes&#8230;).</p>
<p style="text-align: justify;">Así que, como estaban de acuerdo en todo y ninguno aportaba nada nuevo para el otro pues, empezaron a no hablarse.</p>
<p style="text-align: justify;">Después, empezaron a percibir que uno de los dos se tomaba las cervezas del otro, aunque quizás no. Como eran iguales, era probable que se confundieran el uno con el otro y se tomaran las latas del otro.</p>
<p style="text-align: justify;">Pero el colmo llego cuando Joe Pascualo se enamoró. De hecho se enamoraron los dos. Del mismo modo, con la mismo intensidad y, naturalmente, de la misma hembra.</p>
<p style="text-align: justify;">&#8220;Esta buena la Ramona, ¿eh? Le iba a meter de todo menos miedo&#8221; &#8220;Modera ese lenguaje, estas hablando de mi dama&#8221; &#8220;¿Tu dama? ¡Sera la mía, idiota! Ademas, no te hagas el fino que tu has pensado lo mismo&#8221; &#8220;Pero no lo digo porque soy un caballero&#8221; &#8220;¿Caballero tu? Bueno&#8230; si, que sino sería como aceptar que yo no lo soy.&#8221; &#8220;Pues te recuerdo que te has llamado idiota.&#8221; &#8221; Te lo he dicho a ti&#8230; ¡oh! mierda.&#8221;</p>
<p style="text-align: justify;">El maravilloso mundo de las matemáticas estaba realizando un bellísimo círculo. Partiendo del punto compatibilidad cien y buscando finalizar en el punto compatibilidad cero.</p>
<p style="text-align: justify;">Como ambos se gastaban la misma mal leche, primero dejaron de hablarse. Luego ni se saludaban cuando se cruzaban por casa. Después llegaron las putaditas. Finalmente, se planteo la cuestión de la disolución.</p>
<p style="text-align: justify;">&#8220;Mira, creo que deberíamos separarnos.&#8221; &#8220;Estoy de acuerdo, pero antes, debemos tratar el tema de quien se queda con el nombre.&#8221; &#8220;¿Como con el nombre? Yo te cree, yo me quedo el nombre. Tu puedes ser Joe 2&#8243;. &#8220;¿Joe 2? ¿Qué mierda es esa? Llámate tu Joe 2.&#8221; &#8220;Puedes quedarte con el dvd y la tele, pero el nombre es mio.&#8221; &#8220;Ya veo que este dilema no va a tener solución, ¿verdad?&#8221; &#8220;Ambos sabemos que solo hay una.&#8221;</p>
<p style="text-align: justify;">Ambos asintieron. Ambos se abalanzaron al cuello del otro. Fue un combate muy igualado (podría decirse que igualado al cien por cien, es como pelear contra uno mismo, vaya, que estas en IGUALDAD de condiciones, bueno ya callo). Puñetazo tras puñetazo, rodillazo tras rodillazo, la pelea fue prolongándose hasta el agotamiento.</p>
<p style="text-align: justify;">&#8220;No&#8230; se&#8230; tu&#8230; arfff&#8230;arfff&#8230; pero yo no puedo mas.&#8221; &#8220;arff&#8230;arff&#8230; yo tampoco.&#8221; &#8220;Espero que hayas aprendido la lección&#8230; arff&#8230; arff.&#8221; &#8220;Claro&#8230;arff&#8230;&#8221;</p>
<p style="text-align: justify;">Ambos se miraron. Algo había pasado allí con ese último comentario. Joe estaba planeando matar a Joe (a ver, los leguleyos, ¿seria asesinato o suicidio?). ¡Ambos planeaban matarse y lo sabían!</p>
<p style="text-align: justify;">¿Pero cuando? ¿Cuando esa rata traidora de Joe atacaría a Joe? De noche sin duda. Pero eso ya lo habría previsto Joe, sabia que no era tonto. Bueno, sabia que el lo sabría por lo que cabía esperar el ataque en cualquier momento.</p>
<p style="text-align: justify;">Sin previo aviso, ambos se apuñalaron.</p>
<p style="text-align: justify;"><img src="http://lh6.ggpht.com/_o6cZMhWGbh0/TLhueIXNdLI/AAAAAAAAAlE/7Cir8FhRN_A/s720/armandfanzine6.jpg" alt="by Armand" width="446" height="443" /></p>
<p style="text-align: right;"><strong>Il·lustrat per Armand</strong></p>
<p style="text-align: justify;">
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=54</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Quelcom atrapat en l&#8217;ambre</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=53</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=53#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 10 Sep 2010 18:06:30 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Català]]></category>

		<category><![CDATA[Filo i Sofia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=53</guid>
		<description><![CDATA[  
Era un cub irregular de polides cares. Suau al tacte e increïblement bell. Daurat i translúcid, deixava veure la formiga que romania al seu interior atrapada. Atrapada qui sap quan de temps enrere. Atrapada pel daurat fluid d’algun arbre que mirava de protegir-se del que creia una amenaça.
El cub polidament tallat, guardava al [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><!--[if gte mso 9]><xml> <o:OfficeDocumentSettings> <o:AllowPNG /> </o:OfficeDocumentSettings> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:TrackMoves>false</w:TrackMoves> <w:TrackFormatting /> <w:PunctuationKerning /> <w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing> <w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing> <w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery> <w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery> <w:ValidateAgainstSchemas /> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables /> <w:DontGrowAutofit /> <w:DontAutofitConstrainedTables /> <w:DontVertAlignInTxbx /> </w:Compatibility> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 10]></p>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<p><![endif]--> <!--StartFragment--></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Era un cub irregular de polides cares. Suau al tacte e increïblement bell. Daurat i translúcid, deixava veure la formiga que romania al seu interior atrapada. Atrapada qui sap quan de temps enrere. Atrapada pel daurat fluid d’algun arbre que mirava de protegir-se del que creia una amenaça.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El cub polidament tallat, guardava al seu interior una historia del passat. Un historia de feia mil·lennis atrapada en l’ambre.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La historia d’una formiga que havia trepat per l’escorça d’un arbre que allí no la hi volia, d’un arbre que ja no existia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cada cop que és mirava l’ambre, contemplava, amb ulls embadalits, la bellesa d’aquella peça. Contemplava la formiga atrapada en aquell instant infinit, banyada en aquells contrastos daurats.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Era realment bell d’observar. Realment formós. Realment plaent a l’anima. Però en tota aquesta atmosfera de bellesa hi mancava alguna cosa. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi mancava la vida. Ja que per mes bella que fos la formiga de daurats contrastos, no deixava de ser una cosa morta atrapada en l&#8217;ambre. </span></p>
<p><!--EndFragment--></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=53</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Hecatombe a los dioses</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=52</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=52#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 27 Jun 2010 12:50:51 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Castellano]]></category>

		<category><![CDATA[Fragments]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=52</guid>
		<description><![CDATA[Caía la sangre por los irregulares peldaños de la pirámide de Tlaloc. El dios del temporal había recibido su pago por la cosecha. El digno pago de un joven bien nutrido y físicamente agraciado.
Ciertamente no era ese su aspecto cuando el sacerdote había mandado traerlo de la aldea. Mas bien mal alimentado, como corresponde a [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Caía la sangre por los irregulares peldaños de la pirámide de Tlaloc. El dios del temporal había recibido su pago por la cosecha. El digno pago de un joven bien nutrido y físicamente agraciado.</p>
<p style="text-align: justify;">Ciertamente no era ese su aspecto cuando el sacerdote había mandado traerlo de la aldea. Mas bien mal alimentado, como corresponde a los de las castas inferiores, sin acceso al maíz.</p>
<p style="text-align: justify;">Pero eso había cambiado para él. Un cuenco de maíz en cada comida desde su llegada a la capital, incluso algo de carne el treceavo día de cada mes.</p>
<p style="text-align: justify;">Así, de este modo cebado, el escuálido niño se había convertido en un hermoso presente para los dioses.</p>
<p style="text-align: justify;">El sacerdote alzo la daga de obsidiana, aun chorreante de sangre, y empezó el ensalmo a Tlaloc.</p>
<p style="text-align: justify;">A los pies de la pirámide, las turbas plebeyas de la ciudad seguían, extasiados, el ritmo del ritual. Sumidos en el sopor de las drogas y el frenesí de la sangre.</p>
<p style="text-align: justify;">El sacerdote sonrió ante el éxito de su espectáculo. Solo faltaba un último truco de prestidigitación.</p>
<p style="text-align: justify;">El humo de la pequeña pira oculto al sacerdote de la vista de la plebe. Momento que aprovechó para atravesar corriendo el túnel que conectaba la pirámide de Tlaloc con la de Mitlantecutli.</p>
<p style="text-align: justify;">Al aparecer de nuevo grito las oraciones a los cuatro puntos cardinales, sorprendiendo con su magia a la atónita masa.</p>
<p style="text-align: justify;">Estúpidos, pensó el sacerdote, estúpidos que se sometían y pasaban penalidades. Estúpidos que permitían que las castas nobles y sacerdotales vivieran de su esfuerzo, de su terror. Con tan solo un poco de magia para controlarlos. Como decían los glifos, que solo su casta sabia leer, no existen mas dioses que los que la gente decide crear. Su existencia es tan firme como firme es la fe de sus creyentes. Y esa fe se sustentaba en la magia.</p>
<p style="text-align: justify;">El sacerdote rió de nuevo.</p>
<p style="text-align: justify;">Magia. Ese era el nombre que los ignorantes daban a la ciencia.</p>
<h6><img src="http://lh4.ggpht.com/_o6cZMhWGbh0/TFAlmVsaSzI/AAAAAAAAAkQ/8YYqRld-RqI/s720/armand.jpg" alt="" width="436" height="610" /></h6>
<h6>il·lustrat per Armand</h6>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=52</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Pensar es de tontos</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=50</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=50#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 02 May 2010 08:41:20 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Castellano]]></category>

		<category><![CDATA[Humor?]]></category>

		<category><![CDATA[Paranoia subaquàtica]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=50</guid>
		<description><![CDATA[Restaba sentado en una silla de oficina que había visto tiempos mejores. Estaba destartalada y se le salía la espuma por los cien mil descosidos que esta tenia. No era mucho mejor la imagen de su ocupante. Mal afeitado, con ojeras, con una sucia y raída bata que dejaba entrever unos calzoncillos boxer.
Estaba sentado ante [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Restaba sentado en una silla de oficina que había visto tiempos mejores. Estaba destartalada y se le salía la espuma por los cien mil descosidos que esta tenia. No era mucho mejor la imagen de su ocupante. Mal afeitado, con ojeras, con una sucia y raída bata que dejaba entrever unos calzoncillos boxer.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Estaba sentado ante la pantalla del ordenador. Tecleando y destecleando una y otra vez frases sin ningún sentido. Al menos, sin ningún sentido que le pareciese destacable.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Era algo así como un protoescritor, que siempre se quedaba en el proto de la escritura. Tenia muchas cosas que decir, pero no sabia como. Quizás se debiera a que nadie parecía querer departir de los temas que el gustaba de filosofar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aburría a la gente con sus opiniones y sus disquisiciones. Estas ultimas, eran tan gravemente observadas desde todos los ángulos posibles, que le era imposible determinar una resolución justa. Y, claro, nadie se paraba a observar nada mas allá de su propio punto de vista. Por eso, por lo pronto, lo censuraban a base de bostezos redundantes y prolongados.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Así que, por las noches, se sentaba delante de su ordenador y ejercía su terapia diaria. Tratar de poner en orden sus ideas a través de la escritura. El ordenador, por no tener capacidad de raciocinio, no distinguía entre diversión y hastío, por lo que no debiera de bostezar. Si bien es cierto que, en alguna ocasión, se apagaba o reseteaba. Quien sabe, quizás tuviera algo de positronico en sus circuitos que le conminara<span> </span>a emular un bostezo digital ante las fatigosas parrafadas que recibía a diario.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De vez en cuando, si el ordenador estaba demasiado perezoso para la tarea de aguantarle, abría la ventana de su habitación y salía volando de su cuerpo.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Abandonaba la complicada realidad y se lanzaba a la sencillez de una noche clara y estrellada. Volaba lejos de las nubes de contaminación y del cielo irradiado por las luces eléctricas. Se sentaba en la cumbre mas alta de la primera cordillera que encontraba y simplemente miraba al cielo.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se quito la bata ya que sentía calor.<span> </span>Y eso le sorprendió. Primero porque volvía a estar en su silla de oficina desvencijada y, segundo, porque sabia que arriba de una cima el clima era frío. Rió con sorna. Su imaginación tampoco funcionaba como debiera.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La pantalla se había apagado. Seguramente el ordenador, cansado de esperar el tecleo del teclado, había decidido echar una cabezadita.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Miraba con ojos vacuos la pantalla, mientras con la mano derecha se masajeaba la bolsa escrotal. Y no lo hacia por libidinosa complacencia, sino por tener la mano ocupada en algo mientras pensaba.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Y es que eso era lo único que se le daba bien. Pensar. Si le pagaran por pensar, sin duda alguna, seria rico. Muy rico. Porque a la hora de pensar hacia horas extraordinarias. Empezaba a pensar muy de mañana, talmente antes de que <span> </span>sonara el despertador. Y seguía pensando mientras desempeñaba otro oficio en el que no se requería discurrir. Luego comía en silencio mientras cavilaba. De este modo, por la tarde, le sobraban unas cuantas horas para seguir elucubrando sus estimaciones.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De hecho, en una ocasión vio un anuncio en un diario que decía “se buscan pensadores”. Tras aceptar el oficio por teléfono, se paso un par de semanas rellenando el comedero de las gallinas en una granja.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En ocasiones se sentía como Zeus a punto de dar a luz de su cabeza. Como si una idea altiva y poderosa estuviera a punto de abrirse paso hacia el exterior de su cráneo. En una ocasión así lo creyó. Un bulto tras su oreja le hizo creer que Atenea estaba por nacer, pero resulto ser un quiste sebáceo.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por un tiempo estuvo deprimido por este motivo. Llego a creer que todo lo que podía emerger de su cabeza tenia que ser, forzosamente, líquido seroso. Pero, excretadas esas ideas, acabo por pasar el trauma.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Finalmente un día, viendo una película, tuvo una idea.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se taladró la cabeza.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><img style="vertical-align: middle;" src="http://lh4.ggpht.com/_o6cZMhWGbh0/S_iUSbBe5MI/AAAAAAAAAjQ/SMFvYKJbXcY/s800/armandfanzine4.jpg" alt="" width="429" height="401" /></p>
<h6>Il·lustrat per Armand</h6>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=50</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>¡Liberad vuestro esfínter! - Crítica cinematográfica de &#8220;Furia de Titanes&#8221;</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=48</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=48#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 23 Apr 2010 23:07:30 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Castellano]]></category>

		<category><![CDATA[Criticando]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=48</guid>
		<description><![CDATA[Por lo general, este es un blog de relatos y, en ocasiones, de filosofía y poesía. Ya digo, me reservo mi opinión en temas mundanos porque este no es el fin de este relatario. Pero a veces, las circunstancias nos mueven en direcciones, en principio, que no concuerdan con nuestro camino. En esta ocasión, a [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Por lo general, este es un blog de relatos y, en ocasiones, de filosofía y poesía. Ya digo, me reservo mi opinión en temas mundanos porque este no es el fin de este relatario. Pero a veces, las circunstancias nos mueven en direcciones, en principio, que no concuerdan con nuestro camino. En esta ocasión, a sido la cólera la que me ha llevado a machacar el teclado contra el blanco del folio digital.</p>
<p style="text-align: justify;">Sí, la cólera. Una de las sietes furias, mas conocida como Ira. Una Ira encolerizada ante los desaguisados de personajillos del tres al cuarto capaces de orinarse con virulencia sobre mas de tres mil años de mitología. Sí, tres mil años de mitología. Porque, pese a que el caso que nos compete tiene que ver con la mitología helenista, también acaban salpicados de ureico fluido los escandinavos y los semitas.</p>
<p style="text-align: justify;">Bien, basta de preámbulos y destapemos el misterio de este articulo. Hoy hablamos de cine. En concreto de la película &#8220;Furia de Titanes&#8221;.</p>
<p style="text-align: justify;">Como he dicho, con este articulo nos saltamos el objetivo primordial del bloc, que es la elaboración de relatos de ficción y nos tiramos de cabeza en el mundo de la despiadada crítica cinematográfica. Diré que el mundo del celuloide es una de mis grandes pasiones. Así pues, cuando me enteré de que iban a proyectar una película basada en las hazañas de Perseo, entraron en juego dos aspectos mas que atrayentes para mi persona: el cine y la mitología clásica.</p>
<p style="text-align: justify;">Naturalmente, no soy tan ingenuo como para ir dando saltitos de alegría al cine para ver tal película. Conozco la vileza del hombre y se que se pueden hacer autenticas barbaridades con maravillosas ideas. No mas recordé la infame Troya. La mayor abominación cinematográfica que han (¿o debería decir habían?) visto estos mortales ojos en su miserable vida.</p>
<p style="text-align: justify;">¡Poderoso Cronión! ¿Como permites que se difame vuestra memoria de tal modo? ¿Porque oscura razón permitís que tal ingencia de presupuesto y buenos actores caigan en las infames manos de tan burdos guionistas y productores? ¡Padre Zeus! ¿Porque castigasteis al justo Prometeo al destripe de su vientre y a la eterna consunción de sus entrañas mientras permitís que vivan tales aberraciones? ¡Némesi justiciera! ¡Así castigues con colosal furia a los que tratan de destruir el amor que siento por el séptimo arte!</p>
<p style="text-align: justify;">Pero soseguémonos. No debo permitir que Ares eclipse mi prosa con tanta rapidez. Vayamos por partes.</p>
<p style="text-align: justify;">Al saber de la película, sentí esta dicotomía en mi vientre. Una atracción hacia el cine épico y mitológico, y una repulsión hacia el circo miserable de Hollywood. Estuve a punto de no ir. Pero Palas posóse sobre mi hombro derecho y díjome al oído que debía ir a ver la película. Para gozar de ella, si era digna del fabuloso Perseo, o para arremeter con violencia contra sus instigadores si era una burla al Olimpo.</p>
<p style="text-align: justify;">¡Ah Atena de níveos brazos! Como sabias que la violencia se apoderaría de mi tras ver tal insulto. Solo querías prepararme como instrumento de tu venganza, del mismo modo que hiciste con Diomedes a las puertas de Ilión. Siento el refulgir de las llamas en mis venas.</p>
<p style="text-align: justify;">¡Apolo! ¡Certero tirador! Tu que gobiernas las artes ayúdame a no perderme mas en la ira, para que pueda acabar esta narración sin que la congoja me desvíe de nuevo.</p>
<p style="text-align: justify;">Bien, era de noche. Tras dejar tras de mi los placidos brazos de mi dulce santuario, me fui a los cines mas cercanos a mi casa, con la intención de ver la mentada película: &#8220;Furia de Titanes&#8221;.</p>
<p style="text-align: justify;">Tuve que elegir entre pagar una exageración por ver la película en formato clásico o pagar una barbaridad para verla en tres dimensiones. Pagué por el formato tradicional al no considerar necesario tal extra.</p>
<p style="text-align: justify;">Como ya es un habito, compré dos o tres chupa-chups de limón y de fresa, y me fui a ocupar mi butaca.</p>
<p style="text-align: justify;">Y así empezó la mayor de las tragedias.</p>
<p style="text-align: justify;">El mejor resumen para la película debe ser la formulación que hicieron los guionistas del filme al productor.</p>
<p style="text-align: justify;">Imagino que sucedió así:</p>
<p style="text-align: justify;">- Hola -dicen los guionistas- somos Lawrence Kasdan y Travis Beacham, y nos suda el ojal con tremebunda abundancia. Con dicha fangosa sudoración y esta pluma de cacatúa disecada, hemos escrito este bodrio infumable tras hincharnos a ingentes cantidades de whisky. Trata de un grupo de guerreros del zodiaco que viven en una nube y se dedican a enviar calamares gigantes a un grupo de griegos como los de trescientos. Para darle emoción hemos metido a un grupo de cangrejos gigantes. ¡Y para crear una mayor conglomeración de mierda jamás cagada desde lo alto de un trampolín, hemos pensado en el guaperas cara de cartón de Avatar para el papel de protagonista!</p>
<p style="text-align: justify;">A lo que el productor contesta con un par de preguntas:</p>
<p style="text-align: justify;">- ¿Hay tortas? ¿Se puede adaptar al tresdé? Pues si cambiamos los cangrejos por escorpiones, ¡me lo quedo! -y mientras estrecha la mano de los guionistas dice- Aquí tenéis todo el oro que podáis cargar. Id y que arda Roma.</p>
<p style="text-align: justify;">¡Y por Júpiter que ardió!</p>
<p style="text-align: justify;">Estoy de acuerdo en que una película de aventuras inspirada en un mito griego debe ser adaptada. También entiendo, aunque me disguste, que en aras del lucro se hagan concesiones inverosímiles.</p>
<p style="text-align: justify;">Lo que no acepto es que vendan mierda. Cualquier persona que entre a ver esta película, saldrá pensando que los griegos eran gilipollas, a la par que pensará que también él lo es (A mi me pasó).</p>
<p style="text-align: justify;">Pero hagamos una comparativa de varios puntos de la película con el mito heleno.</p>
<p style="text-align: justify;">En primer lugar un dato, en principio, intrascendente para el filme. El abolengo de Dánae, la madre de Perseo. Dánae no era la esposa de Acrisio, sino su hija. Por lo tanto, los celos no fueron el motivo que animó a Acrisio a tirar a Dánae y al neonato Perseo al mar. El motivo tuvo origen en una profecía que aseguraba que Perseo mataría a Acrisio. Este último, para evitarlo, encerró a su hija para que no tuviera relaciones carnales. Pero Zeus, que era un caradura de cuidado, se coló en la cámara de Dánae en forma de lluvia dorada (sí, sí&#8230;). Por mi parte, prefiero la explicación de la lluvia broncínea al incesto encubierto que promueve la película.</p>
<p style="text-align: justify;">En fin, que Acrisio era el abuelo de Perseo. Muy relacionado con este primer gazapo esta que al tirarlos al mar, tanto la madre como el hijo, estaban vivos. Y seguían vivos cuando Dictis los recogió.</p>
<p style="text-align: justify;">Bueno, hasta aquí algo que puede interpretarse como adaptación. En vez de padre, marido. En vez de viva, muerta. No transciende en la narración, de acuerdo.</p>
<p style="text-align: justify;">Pero aquí viene lo bueno, en la película, Acrisio condena a Zeus y este le estampa un rayo. No lo mata pero lo deja deforme. Mas tarde, un Acrisio superhumano, que vive en una fosa séptica, se dedicara a perseguir a Perseo por todos lados, protagonizando espectaculares combates. Al final, paranoia y mito acaban en el mismo punto, con la muerte de Acrisio. Pero no de accidente&#8230; bueno, amenos que se considere accidental el apuñalamiento redundante.</p>
<p style="text-align: justify;">Este Acrisio de la película ya me mosqueó. Pero sigamos.</p>
<p style="text-align: justify;">Segundo punto: Hades.</p>
<p style="text-align: justify;">Pobrecito. No tiene bastante con gobernar el inframundo, que ademas los señores Kasdan y Beacham, lo convierten en el malo de la película. Mas tonto que un ladrillo, cojo, encorvado, conspirador&#8230; ¡cuando no pinta nada en el mito! ¡Es que ni sale como extra!</p>
<p style="text-align: justify;">En fin, que tiene que haber un malo. Si no, el cine americano no seria americano.</p>
<p style="text-align: justify;">No entraré en detalles sobre Hades, aunque saldrá mentado mas veces durante este articulo.</p>
<p style="text-align: justify;">En tercer lugar: Zeus y los dioses del Olimpo.</p>
<p style="text-align: justify;">Bueno&#8230; cojamos aire.</p>
<p style="text-align: justify;">El retrato que hacen de Zeus es para enfadarse mucho. Un carcamal pusilánime, el hazmerreír del filme, mas parecido al dios de la tradición cristiana que a Zeus. Es un dios que ama a los humanos, de talante débil. Pobre de espíritu e incapaz de tomar decisiones. Justo como se ha representado a Zeus desde siempre en la tradición helénica (dicho con mucho sarcasmo).</p>
<p style="text-align: justify;">Para mi, alguien capaz de comerse a su padre, de tirarse a quien le viene en gana porque es dios, de destruir Troya para no tener que oír a su mujer; para mi, ese alguien es un tipo con muy mala uva. Ese es Zeus.</p>
<p style="text-align: justify;">Pero eso no es todo. Veamos a los dioses en conjunto. Paseando encima de una nube y vestidos como los caballeros del zodiaco. No se si recuerdan la serie&#8230; vamos, revestidos con armaduras de papel de plata bien abrillantadas. De esas armaduras de placas completas que se usaban en la edad media.</p>
<p style="text-align: justify;">No se porque estúpida suposición siempre he creído que el dioses vestían togas blancas. Quizás Atenea y Ares, a la hora de repartir mamporros, vistieran una cota de cuero y un casco de estilo corintio. Pero armaduras metálicas completas&#8230; vamos, no creo. Aunque sí es cierto que son dioses, y a ver quien les dice que no se vistan con lo que quieran.</p>
<p style="text-align: justify;">Cuarto punto: El estúpido leitmotiv de la película.</p>
<p style="text-align: justify;">En el mito heleno, Perseo va a buscar la cabeza de la Gorgona para satisfacer al rey de Sérifos. Cuando vuelve de completar tal gesta se encuentra, por el camino, a Andromeda condenada a ser devorada por el monstruo marino Ceto. Al cual se cepilla Perseo a cambio de la mano de Andromeda.</p>
<p style="text-align: justify;">En la película el motivo es algo mas obtuso. Los humanos se rebelan contra los dioses. Estos deciden castigarlos enviándoles un ultimátum. O sacrifican a Andromeda, o &#8220;liberaran al Kraken&#8221;&#8230;</p>
<p style="text-align: justify;">Ya tenemos el motivo. Solo falta meter a Perseo en el fregado. Y sucede así:</p>
<p style="text-align: justify;">Perseo, que pasaba por ahí con su barca, acaba enfrascado en una aventura consistente en conseguir la cabeza de Medusa para derrotar al Kraken (luego hablamos del Kraken, paciencia). Y acepta tales avatares para demostrar lo muy humano que es y vengarse de Zeus.</p>
<p style="text-align: justify;">Otro detalle interesante es la presencia de Pegaso en todo este jaleo. Imagino que al leer el mito, los guionistas leyeron la palabra de seis letras Pegaso. Así que sin ton ni son metieron un motón de caballos alados pasturando en un prado y decidieron que Perseo fuera de paseo con su jefe, Pegaso.</p>
<p style="text-align: justify;">No haré ningún comentario al respecto. Salvo, quizás, que Pegaso nace del cuello cortado de Medusa. Por lo que resulta imposible que antes de nacer ya estuviera revoloteando por ahí.</p>
<p style="text-align: justify;">Sobre el trabajo de Perseo. Hay que decir que recibió (y aceptó con agrado) de Hermes y de Atenea unas botas aladas y el casco de Hades (vaya, pues parece que en el mito si se le menciona). Sin tal instrumental, no habría podido llegar hasta la Gorgona y sobrevivir a la gesta. Se dice que sí recibió un escudo, con el interior metálico, con el que ayudarse en el asesinato de Medusa.</p>
<p style="text-align: justify;">Otro detalle&#8230; o detalles. La aparición de dos seres pertenecientes a otras mitologías en la película.</p>
<p style="text-align: justify;">En primer lugar, los djinn. Los djinn, seres mitológicos de la tradición semita, no pintan un carajo en esta película. Se los sacan de la chistera porque si. Al igual que los escorpiones gigantes.</p>
<p style="text-align: justify;">En segundo lugar, y como tema estrella de la película, el Kraken.</p>
<p style="text-align: justify;">Sí, el Kraken. Ese calamar gigante que hundía los drakkars vikingos, tan propio de la mitología escandinava. Perteneciente a un mar algo mas frío que el Mediterraneo. Pues bien, supongo que cara al imbécil medio, suena mejor Kraken que Ceto. Al fin y al cabo, ¿quien conoce a Ceto? ¿Qué mas da que sea el hijo de Gea y Ponto? ¿Qué importa si era la representación griega de los horrores marinos? ¿A quien le interesa que se debiera a Poseidón y no a Hades?</p>
<p style="text-align: justify;">Supongo que un monstruo escandinavo, hijo de Hades y con muchos tentáculos, es mas adecuado.</p>
<p style="text-align: justify;">Solo me falta mencionar la espada láser que Zeus le regala a su hijo. Talmente parece Luc Skywalker fuera de sitio. Pero ya basta. Es suficiente.</p>
<p style="text-align: justify;">Deberíamos tomar el ejemplo de Stan y Kenny (South Park) e ir a recuperar el dinero de nuestras entradas. Llegando a viajar hasta los hogares de los perpetradores de semejante bazofia.</p>
<p style="text-align: justify;">Bueno, creo que ya he dejado bastante claro que me sentí muy insultado al ver esta película.</p>
<p style="text-align: justify;">En fin, si valora su dinero, no vaya a ver &#8220;Furia de Titanes&#8221;, porque lo mas probable es que, cuando en el filme liberen al Kraken, usted liberé su esfínter.</p>
<h6><img style="vertical-align: top;" src="http://lh5.ggpht.com/_o6cZMhWGbh0/S-3ooGbHnqI/AAAAAAAAAjI/2h80VwLvMLA/s640/armandfanzine3.jpg" alt="Il·lustrat per Armand" width="318" height="296" /></h6>
<p style="text-align: justify;">
<h6>Il·lustrat per Armand.</h6>
<h6>________________________________________________________________</h6>
<h6>Bibliografía:  &#8220;El gran libro de la mitología griega&#8221; Robin Hard</h6>
<h6>Capitulo de SouthPark relacionado: <a href="http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&amp;v=1TPXVKUX&amp;confirmed=1" target="_blank">La pasión del judío</a>.</h6>
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=48</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>In Omnes Provincias Exemplum II</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=47</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=47#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 22 Mar 2010 12:56:24 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Català]]></category>

		<category><![CDATA[Fragments]]></category>

		<category><![CDATA[Humor?]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=47</guid>
		<description><![CDATA[Sóc un immigrant. Al meu poble natal, la Sereníssima Republicà de Rubí, ja gairebé ningú em recorda. M&#8217;escolten l&#8217;accent i diuen, tu no ets d&#8217;aquí, i si ho eres, ja has perdut els teus drets constitucionals. Quan parles -diuen- s&#8217;et nota la llarga estança a les terres del camp de Tarragona. Has canviat el &#8220;nen&#8221; [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Sóc un immigrant. Al meu poble natal, la Sereníssima Republicà de Rubí, ja gairebé ningú em recorda. M&#8217;escolten l&#8217;accent i diuen, tu no ets d&#8217;aquí, i si ho eres, ja has perdut els teus drets constitucionals. Quan parles -diuen- s&#8217;et nota la llarga estança a les terres del camp de Tarragona. Has canviat el &#8220;nen&#8221; pel &#8220;xec&#8221;.</p>
<p style="text-align: justify;">En canvi, a la Immortal Tàrraco sempre seré un pixa-pins. Que si el &#8220;haguessi&#8221; i el &#8220;volguessi&#8221;, que si &#8220;platjA, fetgA i cotxA&#8221;.</p>
<p style="text-align: justify;">Aquestes mostres d&#8217;exclusió l&#8217;acaben portant a un a integrar-se entre persones amb circumstancies semblants. I així és com hem conformat un guetto amb altres persones de Barcelona, paries de Tarragona o, fins i tot, de Reus.</p>
<p style="text-align: justify;">Reusencs, aquests si que ho tenen malament. L&#8217;estigma de ser gantxet és una cosa que no es perdona a la capital de l&#8217;Imperi. Em recorda a les guerres de l&#8217;odi amb Sant Cugat.</p>
<p style="text-align: justify;">Encara recordo les ràtzies, els atacs furtius en les fredes nits del mes de gener. Quan tothom dormia a Sant Cugat. Com cremàvem les seves fortificacions frontereres, com passàvem per l&#8217;espasa a tots el cucufatencs que capturàvem&#8230; ah! quins temps aquells. Bevíem vi de les bodegues Rosas per celebrar l&#8217;èxit de les incursions.</p>
<p style="text-align: justify;">Però jo sóc un cercador de fortuna, les fredes terres de Rubí se&#8217;m van quedar petites. Volia veure el sud. Volia conèixer les civilitzacions de les que havia sentit a parlar. I així va ser. De la mateixa manera en que Conan va abandonar Cimmeria per fer fortuna a les terres del sud, vaig fer jo.</p>
<p style="text-align: justify;">La veritat, és que un cop a Tàrraco, hi han un parell de coses que fan que un vulgui passar-hi un temps. La cuina del Serrallo, el Chartreusse, les palmeres&#8230; les vistes&#8230;</p>
<p style="text-align: justify;">Sóc al cap damunt de la Rambla Nova, allí on temps ençà hi corria una muralla fins al trencall. Aquí, és on es troba el balcó de la ciutat, el balcó del Mediterrani.</p>
<p style="text-align: justify;">Al meu darrere, en Roger de Llúria contempla impassible el Mare Nostrum. Amb l&#8217;anhel als ulls del qui ha dedicat tota la seva vida al mar i es veu obligat a contemplar-lo des de terra. A Rubí no hi ha mar -penso- però dins meu sempre he sentit la seva presencia. M&#8217;agrada el mar.</p>
<p style="text-align: justify;">En Roger em convida a mirar l&#8217;horitzó, em senyala el camí a Calàbria.</p>
<p style="text-align: justify;">Ric. El gran almirall català va néixer forà de Catalunya. Era un immigrant. És un immigrant a Tarragona, igual que jo.</p>
<p style="text-align: justify;">Ruggerio, Amichi et amic, potser acabi tenint la meva pròpia estàtua al teu costat, així podríem compartir tots dos les cagades dels coloms.</p>
<p style="text-align: justify;">Miro des d&#8217;el balcó la part baixa de Tarragona. Contemplo l&#8217;Amfiteatre. Em prometo anar-hi de nou a fer-hi una visita. Contemplo les vies del tren, la platja del Miracle. Ah! Jo vivia allí a baix!</p>
<p style="text-align: justify;">Abans de marxar torno a mirar el mar, embadalit. Amb la boca que poc a poc se&#8217;m va obrint com a un badoc qualsevol. I toco ferro. El ferro de la barana. Com un bon tarragoní.</p>
<p style="text-align: justify;"><img style="vertical-align: bottom;" src="http://lh6.ggpht.com/_o6cZMhWGbh0/S91FrL4IcYI/AAAAAAAAAio/XwVXEDfrsBw/s912/armandfanzine2.jpg" alt="il·lustrat per Armand" width="405" height="279" /></p>
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">Il·lustrat per Armand</p>
<p style="text-align: justify;">_______________________________________________________</p>
<h6>Nota: Cal dir que, l&#8217;estàtua a Roger de Llúria, no mira al mar. És una llicencia que em prenc. De fet mira a la Rambla Nova, com convidant a tothom qui passeja a acostar-se al balcó.</h6>
<p style="text-align: justify;">
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=47</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>In omnes provincias exemplum</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=46</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=46#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 27 Feb 2010 04:30:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Català]]></category>

		<category><![CDATA[Fragments]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=46</guid>
		<description><![CDATA[Hi ha quelcom a la terra que ara mateix trepitjo que em desconcerta, a l&#8217;hora que m&#8217;embadaleix. La terra marronosa i humida d&#8217;aquest camp dedicat a la marcialitat. No puc mes que mirar el cinturó petri de dimensions colossals que ombreja el parc dedicat a Mart. Aquí, palplantat a l&#8217;ombra dels Escipions.
Per què tothom em [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Hi ha quelcom a la terra que ara mateix trepitjo que em desconcerta, a l&#8217;hora que m&#8217;embadaleix. La terra marronosa i humida d&#8217;aquest camp dedicat a la marcialitat. No puc mes que mirar el cinturó petri de dimensions colossals que ombreja el parc dedicat a Mart. Aquí, palplantat a l&#8217;ombra dels Escipions.</p>
<p style="text-align: justify;">Per què tothom em pregunta que faig aquí? Potser ningú mes capta l&#8217;aura d&#8217;aquesta terra?</p>
<p style="text-align: justify;">Voleu una resposta, oi? En canvi, ningú de vosaltres li ha preguntat mai a Octavi perquè va venir a Tarragona. Per què no li pregunteu a ell que li va fer traslladar l&#8217;administració de l&#8217;imperi a Tàrraco durant la seva estança?</p>
<p style="text-align: justify;">Potser hauríeu de fer com jo i pujar les escales de la catedral. Un cop al cap damunt, enderroqueu (amb els ulls clucs) cada una de les seves pedres, fins que quedi al descobert el temple dedicat a August. Demaneu-li, sempre amb les libacions adequades davant mà, que va trobar a la Tàrraco dels Escipions que l&#8217;animes a convertir-la en joia de l&#8217;imperi.</p>
<p style="text-align: justify;">M&#8217;encamino, sense presses, pel passeig de les muralles, contemplant la torre de l&#8217;arquebisbe. Fins que de nou em trobo amb August. I, seguint el seu consell, m&#8217;enfilo cap als contraforts de la muralla per veure el que m&#8217;envolta.</p>
<p style="text-align: justify;">D&#8217;una mirada veig l&#8217;Oliva, amb Sant Pere i Sant Pau al capdamunt, a l&#8217;altre banda el Llorito i als seus peus el Mèdol. Si encara em giro mes, puc veure el mar.</p>
<p style="text-align: justify;">De nou, amb un esforç d&#8217;imaginació, puc veure els camps i boscos cessetans, lliures d&#8217;edificis i carreteres.</p>
<p style="text-align: justify;">De ben segur que podria veure-hi el promontori on tenien els ibers el seu poblat. Sempre he volgut pregunta&#8217;ls hi pel nom del seu poble&#8230; Tinc les meves dubtes de si era Cesse o era Tarracón.</p>
<p style="text-align: justify;">També puc veure al francès baixant cap a la ciutat desprès d&#8217;haver arrasat el fortí de l&#8217;Oliva. Ah! Puc sentir els canons com tronen&#8230;</p>
<p style="text-align: justify;">Però no son canons el que es sent avui en dia, és quelcom mes agradable. Les rialles de les criatures que juguen als peus de les muralles. D&#8217;una mirada veig els patis de l&#8217;escola que s&#8217;aixopluga a l&#8217;ombra del trencall i les muralles.</p>
<p style="text-align: justify;">Quina enveja sento, poder somiar amb els ulls oberts. Jugar al ras de dos mil anys de història. Amb la mirada busco a l&#8217;arenal alguna carbasseta&#8230; He de tancar els ulls de nou.</p>
<p style="text-align: justify;">Però ja n&#8217;hi ha prou de somiar. Encara em queda molt per veure, per sentir.</p>
<p style="text-align: justify;">Em despedeixo d&#8217;August, dient-li que, per fi, el seu teatre serà cuidat per a la posteritat, encara que no quedin mes que runes a la part baixa.</p>
<p style="text-align: justify;">Tarragona transpira historia mes enllà del que coneixem. Te una bellesa difícil de percebre, la bellesa d&#8217;una dona gran. Si un mira amb mirada vulgar, només hi veurà arrugues, carn flonja. Però si un mira als ulls&#8230; algú va dir que els ulls són el mirall de l&#8217;ànima. Tarragona és bella, encara que hi hagi qui gaudeixi de posar-li lents fosques.</p>
<p style="text-align: justify;">Així doncs, potser és per això que sóc aquí, perquè m&#8217;embadaleix la bellesa.</p>
<p style="text-align: justify;"><img style="vertical-align: bottom;" src="http://lh3.ggpht.com/_o6cZMhWGbh0/S91FqqLPwwI/AAAAAAAAAik/pO3HUwdAiDc/s800/armandfanzine1.jpg" alt="Il·lustrat per Armand" width="429" height="381" /></p>
<p style="text-align: justify;">Il·lustrat per Armand</p>
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=46</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Va passar un diumenge</title>
		<link>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=45</link>
		<comments>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=45#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 18 Jan 2010 14:33:11 +0000</pubDate>
		<dc:creator>HomePeix</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Català]]></category>

		<category><![CDATA[Fantasia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?p=45</guid>
		<description><![CDATA[

 
Diumenge fent Zapping

Vet aquí una vegada, a un barri molt, molt llunyà, que hi vivia un paio de classe mitja. L’Ulisses, doncs aquest era el seu nom, s’acabava d’aixecar de dormir. Eren les quatre de la tarda d’un diumenge qualsevol i l’Ulisses no tenia cap intenció de fer res en absolut. Dedicaria el diumenge [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: center;">
<p><!--[if gte mso 9]><xml> <o:OfficeDocumentSettings> <o:AllowPNG /> </o:OfficeDocumentSettings> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:TrackMoves>false</w:TrackMoves> <w:TrackFormatting /> <w:PunctuationKerning /> <w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing> <w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing> <w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery> <w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery> <w:ValidateAgainstSchemas /> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables /> <w:DontGrowAutofit /> <w:DontAutofitConstrainedTables /> <w:DontVertAlignInTxbx /> </w:Compatibility> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--></p>
<p><!--[if gte mso 10]></p>
<style>
 /* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
	{mso-style-name:"Table Normal";
	mso-tstyle-rowband-size:0;
	mso-tstyle-colband-size:0;
	mso-style-noshow:yes;
	mso-style-parent:"";
	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
	mso-para-margin:0cm;
	mso-para-margin-bottom:.0001pt;
	mso-pagination:widow-orphan;
	font-size:12.0pt;
	font-family:"Times New Roman";
	mso-ascii-font-family:Cambria;
	mso-ascii-theme-font:minor-latin;
	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
	mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
	mso-hansi-font-family:Cambria;
	mso-hansi-theme-font:minor-latin;
	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
	mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<p><![endif]--> <!--StartFragment--></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">Diumenge fent Zapping</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Vet aquí una vegada, a un barri molt, molt llunyà, que hi vivia un paio de classe mitja. L’Ulisses, doncs aquest era el seu nom, s’acabava d’aixecar de dormir. Eren les quatre de la tarda d’un diumenge qualsevol i l’Ulisses no tenia cap intenció de fer res en absolut. Dedicaria el diumenge a compartir-se entre el llit i el sofà. Ja s’ho havia ben guanyat desprès d’una dura setmana laboral, i, què collons, si el déu dels cristians va fer el dropo el diumenge, qui era ell per posar-ho en entredit. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Així doncs, després de rentar-se la cara i agafar unes magdalenes de la cuina, es va deixar caure al sofà. Va menjar-se les magdalenes mentre feia zapping amb el comandament a distància. La programació dels diumenges, per si hi ha algú que no ho sap, sol ser una merda. Però com la gent està tan petada, no li queda mes remei que mirar-se el que hi ha. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Per fi, l’Ulisses va trobar una pel·lícula que feia mala pinta, això ja era molt, doncs la majoria no feien ni pinta. Va ficar-se la mà a la butxaca del batí i va treure’n el paquet de tabac. Però vet aquí que al obrir-lo aquest estava buit. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Va registrar els calaixos de la casa i va mirar sota els mobles, però no va trobar tabac per enlloc. Així que va començar a fumar-se les tatxes del cendrer. Però ben aviat ja no li en quedaven. Així que va provar a fumar-se els filtres, però ben aviat va desistir. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses era un addicte al tabac, així que ja s’estava fent a la idea que si no baixava a per tabac, la tarde de diumenge seria infernal. I era diumenge, no podia permetre que la falta de nicotina enfonses el seu dia lliure. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Va mirar per la finestra. El bar d’en Paco semblava que estava obert. Així doncs, era clar el que tenia que fer. Però li feia molta mandra canviar-se. Anava amb el pijama i el bati i no volia haver de rentar-se i posar-se ni que fos un xandall. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Vinga! - va pensar - Total el bar del Paco esta aquí al davant, i ja ens coneixem de fa anys, baixaré així mateix. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Dit i fet, va prendre les claus de casa i un bitllet de deu euros i se’n va anar. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;">.</p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">Diumenge al bar d’en Paco</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses va baixar fent ús de l’ascensor. Va mirar-se els peus i va pensar que, com a mínim, tindria que haver-se posat les sabates. Anava amb unes sabatilles d’anar per casa, que eren calentes, però no tenien massa sola. Però tampoc era massa problema, el bar d’en Paco estava a l’altre banda del carrer. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Així que va sortir del bloc de pisos, va mirar a banda i banda, i va creuar el carrer. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">De moment no hi havia ningú pels carrers, i això el va animar, tampoc volia guanyar-se una fama de deixat per anar en pijama pel carrer. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">En Paco estava prenent-se un cafè mentre es mirava les motos a la tele. Tal i com va sentir obrir-se la porta del seu establiment es va girar. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Quan va veure l’Ulisses, va començar a riure. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Carai Ulisses - va dir-li - quin pijama més maco. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Jaja - va riure l’Ulisses - són les noves tendències d’aquesta primavera. Paco, activa la maquina que he de treure tabac. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Ui Ulisses! Ho sento, però la maquina esta espatllada. Ahir ja no anava, i no compto que vinguin a arreglar-la ja fins demà. Però té home, si vols un piti ja te’l dono jo. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Gràcies Paco, però necessito un paquet. Que saps que hi ha obert avui? </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Doncs el Pirata no sé si té el bar obert, i a la benzinera ja no en venen… potser al Calypso. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Uf, però el Calypso esta a prendre pel cul. - l’Ulisses rumiava - Bé, m’aproparé al Pirata, i sino, em sembla que el Lotofac’s Place queda a prop. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Tu mateix. Ja ens veiem. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses es va acomiadar d’en Paco i va posar-se en camí del Pirata. Això si, va acceptar el cigarret que en Paco li va oferir. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;">.</p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">Diumenge buscant tabac</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">La cosa és que el Lotofac’s Place estava tancat. Així que al final va acabar al Pirata. No li agradava massa aquell bar. L’amo era un fill de papa desconsiderat. A més feia com dos d’ell i semblava més un armari que no pas una persona. Així que intentaria entrar discretament, compraria el tabac i marxaria sense fer massa soroll. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Però hi han coses que són inevitables per molt que un s’esforci. Al bar hi havien un parell de paios fent birres i en Poli, o el Pirata, que era com li deien tots. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Però que tenim aquí? - va dir el Pirata en veure l’Ulisses en pijama - No trobes el llit princesa? </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Les rialles van esclatar al bar. L’Ulisses no va voler fer-se mala sang i va tirar pel dret. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Pirata, posa la màquina en marxa que he de treure tabac. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Jaja. No preferiries que et fes una xocolata calenteta per abans d’allitar-te. - De nou les rialles van omplir el bar. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Va collons! - va dir l’Ulisses - No em facis més la punyeta i deixa&#8217;m comprar tabac. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Eh merda seca! - va dir-li el Pirata amb animositat - A mi no em diguis el que puc o no puc fer al meu bar. Si tinc ganes de ficar-me amb tu, ho faré, pallasso! I sinó, el proper cop et vesteixes com una persona normal. Que s’ha de ser ruc per sortir al carrer així! </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses ja en va tenir prou. I en un vist i no vist, li va clavar un cop de puny al Pirata. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">El Pirata va cagar-se en tot el santoral mentre es tapà l’ull. L’Ulisses va aprofitar per marxar abans que encara es fes més grossa. Però al seu darrera ja sortien els dos amics d’el Pirata a per ell. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">El Pirata va buscar el mòbil amb la mà dreta, mentre amb l’esquerra es tapava l’ull de bellut. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Papa! - va plorar el Pirata pel mòbil - El cabró de l’Ulisses m&#8217;ha fotut un cop de puny! </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;">.</p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">Diumenge i perdut</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Havia començat a ploure. Per sort, això l’havia ajudat, no a conservar la seva dignitat, però si a evitar als seu perseguidors. Però en la seva desenfrenada carrera, havia acabat a l’altra punta del barri. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Per sort, entre una cosa i l’altra, havia anat a parar a prop del Calypso. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Així que va atansar-s’hi. Ara ja no feia pinta d&#8217;algú en pijama fora de lloc. Ara ja semblava algú malalt. Suat, xop, brut i en pijama. Amb el batí pengim penjam i els ulls injectats en sang. També tremolava per l’abstinència. No s’havia pogut fumar el cigarret d’en Paco, i ara se li havia mullat tot. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Va anar cap al Calypso i va entrar-hi. Per sort, només hi havia la cambrera. El mirà i va dubtar de si havia de trucar a la policia. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Hola - va dir l’Ulisses - vull tabac. Encén la màquina. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">La noia va encendre la màquina. Però l’Ulisses ja no pensava que només portava un bitllet, i per tant, necessitava canvi. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Així que va treure el bitllet i li va demanar a la cambrera que li canviés. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Però en aquell moment va entrar l’amo del local. I es van reconèixer mútuament. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Així que aquí estàs malparit! - va dir l’amo - Ja m’ha dit el meu fill el que li has fet. Deixar-li l’ull així! </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses començava a pensar seriosament en deixar de fumar. Primer ha de deixar casa seva, on estava realment còmode, desprès quasi acaba apallissat pels amics del Pirata. I ara, tot xop i fet fàstic, quan ja tenia la caixeta de tabac al davant, l’amo del bar, que no era un altre que el pare del Pirata, s’interposava al seu camí. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Miri, jo només vull tabac. El seu fill m’ha provocat i m’ha faltat al respecte. Si m’hagués atès amb correcció això no hagués passat. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Mira carallot - va començar l’amo - aquí no compraràs pas tabac, ni hi prendràs res. Tenim dret d’admissió, així que forà! </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses estava derrotat. Va sortir del bar amb el cap baix. No s’havia on més podia trobar tabac. Ja l’última opció era agafar el cotxe i baixar a la ciutat. Però així acabaria de perdre el diumenge anat amunt i avall. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;">.</p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">Diumenge d’esperança</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">En Paco s’havia quedat sense gel, així que li va demanar a la seva dona, la Contxita, que vigilés el bar mentre anava a la benzinera a comprar un parell de bosses. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Tot pujant per l’avinguda amb el cotxe, va veure a l’Ulisses assagut a la vorera davant del Calypso. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Estava xop i feia mala cara. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Ulisses! Què coi fas aquí? Acabaràs agafant una grossa! </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- No hi ha manera d’agafar tabac. No tinc canvi, i tampoc me’l volen vendre! </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Ummm - va fer en Paco - tinc una idea. Ja et dono jo el canvi, si vols. Llavors pots entrar al bar ràpidament quan no et vegi l’amo i comprar tabac. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">- Si, pot funcionar - va dir l’Ulisses - té deu euros, dona&#8217;m monedes. La noia ha deixat la màquina encesa… pot funcionar. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">En Paco va marxar i va deixar a l’Ulisses amb les monedes i el pla genial. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Ulisses va seleccionar quatre monedes i va guardar la resta. Va mirar pel vidre i va veure que l’amo entrava al lavabo. Aquella era la seva oportunitat. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Va entrar al bar, es va atansar a la màquina i va introduir-hi les monedes. La noia va crida a l’amo en quan el va veure. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Una altra moneda i ja hi serien totes. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’amo va sortir del lavabo amb la titola encara penjant i fent crits. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Va polsar el tabac que volia. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’amo ja s’havia guardat la tita i estava agafant un bat de beisbol de darrera de la barra. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">El seu tabac, gràcies. Les paraules a la pantalla van donar per completada la transacció. La caixeta de cigarrets va caure al calaix. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’amo ja tenia el bat en alt. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">L’Ulisses va recollir la caixeta, i amb una habilitat innata, va soltar-li una puntada de peu als ous de l’amo. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Mentre aquest estava estès al terra cagant-se en déu, l’Ulisses ja sortia del bar, però encara va tenir un segon per mostrar-li el dit llépol al amo. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;">.</p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">Diumenge a casa</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center">
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Finalment, l’Ulisses tenia el tabac. Va baixar corrent per l’avinguda fins arribar a casa. Tot havia passat. Desgraciadament, aquella no era la mena de diumenge que volia passar. De totes formes, eren les set. Podria passar la resta del dia tranquil ara que ja tenia tabac. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Un cop a casa, es va despullar, es va donar un dutxa, i un cop net i amb un pijama polit, va seure davant la tele. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">I ara si, va obrir el paquet. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="RU">Va encendre’s un cigarret, i va gaudir del fum de la victòria. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 5pt 0cm; text-align: center;" align="center"><strong><span lang="RU">FI</span></strong><span lang="RU"> </span></p>
<p><!--EndFragment--></p>
<h6>Aquest text apareix a <a href="http://rubiplanet.org/indigents/" target="_blank">Indigents de la literatura</a> com a part de l&#8217;exercici 3,  per saber-ne més, premeu <a href="http://rubiplanet.org/indigents/index.php/2010/01/18/va-passar-un-diumenge/" target="_blank">aquí</a>.</h6>
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://rubiplanet.org/latorredelelefant/?feed=rss2&amp;p=45</wfw:commentRss>
		</item>
	</channel>
</rss>

