lluismarti.cat

Selecció d’articles i relats de tots els blogs on participa o ha participat l’intratable (Lluís Martí)
  • rss
  • Inici
  • Sobre el blog
  • Contactar

Criticant i comentant la Festa Major de Rubí 2006 (V): Despertar

Lluís Martí | June 29, 2006

Els carrers cèntrics tallats faciliten circular en bicicleta. A les nou del matí les ànimes són poques i es dediquen a netejar els carrers o a dirigir-se a altres poblacions a treballar. La ciutat desperta, a poc a poc, després de la primera nit de festa major.

Mentre alguns preparen les activitats del migdia, alguns surten a comprar el pa i el diari talment fos un diumenge d’agost. Els més joves dormen somiant tres dies seguits més d’anar a dormir d’hora, just quan l’alba comença a emblanquir el cel després d’una nit de ball i beguda.

Veient passar les cases des de dalt de la bicicleta imagino com han viscut la nit els ocupants anònims que la calor d’avui despertarà d’aquí a poca estona.

Categories
Català, Crate, Vida
Trackback Trackback

Criticant i comentant la Festa Major de Rubí 2006 (IV): Había una vez (pom-pom) un circo …

Lluís Martí | June 27, 2006

Sense cap mena de dubte la Festa Major de Rubí d’aquest any serà un reflexe de la política municipal, autonòmica i estatal. Per a aconseguir-ho, l’Excel·lentíssim Ajuntament de Rubí ha preparat un grapat d’activitats amb temàtica circense.

  • Dijous tenim ‘Mercat de Circ’ (a les 12h i a les 18h), Tallers de circ (a les 12h i a les 18h) i Pista de circ (com a activitat infantil a les 18.30h i a les 21.30h).
  • Divendres tenim ‘Mercat de Circ’ (a les 12h i a les 18h), Tallers de circ (a les 12h i a les 18h), Pista de circ (com a activitat infantil a les 18.30h i a les 19.45h) i Tallers d’iniciació de trapezi i malabars (a les 19h).
  • Dissabte tenim ‘Mercat de Circ’ (a les 12h i a les 18h), Tallers de circ (a les 12h i a les 18h), Pista de circ (com a activitat infantil a les 18.30h i a les 21.30h) i Tallers d’iniciació de trapezi i malabars (a les 19h).
  • Diumenge tenim ‘Mercat de Circ’ (a les 12h i a les 18h), Tallers de circ (a les 12h i a les 18h).
  • Dilluns podrem donar gràcies a Déunostrusenyor perquè s’haurà acabat la Festa Major.

Apassionant, veritat? M’és impossible ignorar que sembla que hagin fet el programa a base de copypaste. A banda d’això, només una pregunta: És necessari?

A mi mai m’ha agradat el circ. No sé perquè i no tinc res en contra de la gent que en viu, però ni de petit m’agradava. És semblant a quan no t’agrada un tipus de música o de dansa o del que sigui: no trobes malament que es faci, però millor sinó se’n fa massa.

O sigui que l’Ajuntament ha decidit torturar-me mentre estic de vacances. Potser és millor que emigri.

Categories
Català, Crate, Opinió
Trackback Trackback

Criticant i comentant la Festa Major de Rubí 2006 (III): El programa escrit

Lluís Martí | June 25, 2006

El programa de la Festa Major de Rubí d’enguany té 128 pàgines. Això sí cada pàgina té una mida similar a la d’una fotografia de les de tota la vida, més o menys Din A6, o per fer-nos una idea més clara: una quarta part d’un full Din A4. Tant se val perquè, de totes maneres, és bastant inútil.

Comença, i això està bé, amb la portada, i just darrera publicitat. Després la salutació de l’alcadessa, dues pàgines de publicitat, una pàgina indicant que el que ve es durà a terme el 28 de juny, una pàgina amb una foto d’una actuació castellera… I, més o menys, tot va bé fins que després del vespre de l’1 de juliol comença la publicitat. 52 pàgines de publicitat. I, tot seguit, passem a la nit de l’1 per a continuar amb tranquil·litat.

Jo ja entenc que l’ajuntament ha de subvencionar d’alguna manera la major part d’activitats, però potser un altre format on la publicitat no talli la lectura seria millor tant per a la persona que llegeix el programa com per a la publicitat mateixa. Perquè, no ens enganyem, ningú es mirarà tota aquesta publicitat. Per fer un símil (dolent) amb internet, la publicitat del programa actual és com un popup que bloquegen directament els navegadors; el que jo proposo és que formi part de la pròpia pàgina web, però no com un banner sinó més semblant a la publicitat de Google.

Ja de passada potser trobarien la manera de gastar menys paper. De fet ja saben com fer-ho, perquè just al mig del programa s’hi troba el “programa de mà” que es pot desgrapar. Es tracta d’un desplegable que em feia cosa obrir per por a que hi hagués una foto de l’alcaldessa despullada o en bikini o, simplement, l’alcaldessa. Així, en 8 pàgines tens tot el programa de la festa major (té lletra més petita), el cartell i un parell de plànols amb les cercavila de Gegants, cercavila de Gitanes, Correfoc, etc.

El programa en pàgines es pot desglossar així:

  • 1 pàgina de portada: 0.78%
  • 57 pàgines de publicitat: 44.53%
  • 1 pàgina de salutació: 0.78%
  • 45 pàgines de programació (incloent-hi les pàgines que indiquen el dia corresponent, i 8 pàgines titulades “Programa la teva festa” on pots apuntar-hi el que vols anar a veure i que es troben darrera de cada dia excepte de diumenge i que estan patrocinades(1)): 35.16%
  • 15 pàgines amb un foto cadascuna: 11.72%
  • 8 programa de mà (si el despleguem): 6.25%
  • 1 pàgina que seria publicitat però que no la compto com a tal perquè és per a una marató de donació de sang: 0.78%

Nota: la fotografia de l’alcaldessa (Carme García Lores) que apareix a Salutació és la mateixa que surt a la pàgina socialistes.org però en blanc i negre. Tot i que penjar-la seria més adient per a un blog com TodoBasura la poso aquí per donar un toc de por:
Nota: s’ha fet tot el que s’ha pogut per a millorar la foto amb photoshop.

Espero que l’any que ve no hagin de talar un arbre per cada programa de la Festa Major de Rubí. O potser per això en volen treure del Parc de la Pau i la Natura… Ai! Que dono idees a l’oposició i tampoc és que em caiguin gaire bé. Maleïts polítics!

——
(1) I que són inútils ja que el que farà la gent mínimament pràctica serà marcar amb bolígraf el que vol veure al programa de mà.

Categories
Català, Crate, Opinió
Trackback Trackback

Criticant i comentant la Festa Major de Rubí 2006 (II): Activitats estúpides

Lluís Martí | June 24, 2006

Em fa l’efecte que, amb el pas dels anys, les festes majors s’estan convertint en el moment ideal per a realitzar activitats que no tenen cabuda cap altre dia de l’any. Fins i tot, és dubtós que tinguin cabuda dins la festa major, però de vegades sembla que l’únic que importa és tenir un programa exteeeeeeeeeeeens i així la gent no es pugui queixar de falta d’activitats.

Aquest any es celebra la VII Trobada de Peres, Petres, Paus i Paules. Sis edicions no han estat suficients per acabar amb la ximpleria. Jo no aniria mai a una trobada de Lluïsos(1), Lluïses i Intratables, no per asocial sinó perquè hi ha coses que no és que siguin innecessàries, és que són completament evitables. D’altra banda, si bé és cert que el 29 de juny es “celebra” Sant Pere i Sant Pau, el patró de Rubí és només Sant Pere i, per tant, tinc la sensació que els organitzadors es volien assegurar el “tiru”. I, a més, sembla que s’han oblidat de Sant Cir (bisbe de Gènova) i Santa Maria (mare de Joan-Marc) que també celebren el seu dia el 29 de juny, en el que s’entreveu l’oblit i menyspreu cap a les minories. Nota addicional: el subtítol de la trobada és “Vine i fes-te la foto”. Potser vindrà l’Artur Mas, doncs.

Una altra activitat digna de ser completament omesa és la II Baixada d’andròmines. Aquesta activitat consisteix en muntar un trasto sobre el qual una o més criatures hi pujaran per deixar que la força de la gravetat els faci baixar sobre el pla inclinat que és el carrer Montserrat. Si bé em sembla normal que els nens i nenes caiguin a terra de tant en tant (una gran lliçó que els servirà per quan siguin grans), com tots vam caure de petits, no em sembla bé que això es faci de forma deliberada, i encara menys que ho organitzi un esplai (AE Guspira). És aquesta l’educació que volem pel futur del país? Gent que estigui disposada a rebre cops per gust mentre canta el cumbaià? Bé, ara em sembla que he barrejat pomes i peres. Tant se val, si voleu veure criatures rient, plorant, amb insolació i, amb una mica de (mala) sort, dessagnant-se veniu a Rubí el dissabte 1 de juliol a les 12 del migdia.

Enrera queden, com el sentit comú ja anticipava, el concurs de llançament de pinyols d’oliva i d’altres activitats lúdico-festives que, sota la influència, i ara especulo vilment, dels espectacles televisius prenien participants dels tornejos d’escacs infantils on jo acostumava a perdre i el meu germà a guanyar. Per sort, i aquesta activitat no em sembla estúpida tot i només recordar-ne derrotes(2), el Torneig infantil d’escacs de Festa Major arriba enguany a la seva edició número XXIV.

Però, tornant al fil conductor d’aquest article, les grans activitats dignes de ser ignorades són les relacionades amb el circ i que mereixen un article a part.

———-
(1) Sí, em dic Lluís.
(2) Això em permet ser protagonista d’un acudit del gran Eugenio lleugerament modificat. La cosa aniria així:
-A mi m’agrada jugar a escacs i perdre.
-I guanyar?
-Guanyar seria l’hòstia!

Categories
Català, Crate, Opinió
Trackback Trackback

Criticant i comentant la Festa Major de Rubí 2006 (I): Panorama musical

Lluís Martí | June 22, 2006

Del dimecres 28 de Juny al diumenge 2 de Juliol (la setmana vinent) es celebra La Festa Major (de Sant Pere) 2006 a Rubí. I com que aquest any estic de vacances durant aquests dies em semblava que podria gaudir-la com mai. Ha, ha, ha.

L’espectacle “estrella” és el concert de Joan Manuel Serrat que presenta Mô com a Espectacle Inaugural el dimecres 28. Les entrades, sent un concert de Festa Major, sembla que haurien de tenir un preu popular. L’Ajuntament (o qui sigui) ha estimat que 20 euros per persona ho és.

Ahir, precisament, vaig estar fent cua per comprar unes entrades pel concert del Serrat (per a uns amics de ma mare, de fet). La venda d’entrades començava a les 18, a dos quarts de 17 jo ja estava fent cua amb molta gent per davant meu. L’aforament per l’espectacle és de 1200 persones i quan ma mare i jo vam arribar a la taquilla (cap a tres quarts de 19) ens van dir que només quedaven unes 200 entrades. Darrera nostre hi havia el doble de gent que hi havia hagut davant. Evidentment, no hi havia ningú de l’Ajuntament fent cua. I, a més, sembla que han fet curt. Si haguessin triat un espai més gran haurien fet més calers. Perquè, en vista dels preus, es tracta d’això. No?

De tant en tant, mentre fèiem cua i un cop oberta la taquilla, se sentien crits de gent enfadada. Un home que ja havia aconseguit les entrades, en trobar-se amb uns amics just davant nostre ho va explicar: hi havia gent gran (entenent gran=jubilada) que intentava colar-se, i vàries vegades ja que cada persona podia comprar un màxim de 4 entrades. Una dona d’uns 40 anys, davant nostre també, va aprofitar per comentar que quan va a comprar al mercat les dones grans sempre se les empescaven per colar-se, aprofitant que ella era més jove, amb excuses estúpides. Me’n vaig estar de dir-li, però jo he agafat tírria als mercats precisament per això ja que, a més de tenir 25 anys, sóc un home. Les velles no tenen compassió en casos com el meu, és com si juguessin a casa, amb l’àrbitre comprat i amb una metafòrica pistola pseudo-educativa apuntant-te al cap. En aquells moments desitges ser una dona de 70 anys.

A banda del Serrat, que el veurà (segons càlculs meus fets a ull de bon boter(1)) només una quarta part de la gent que el volia veure, l’altre espectacle estrella és l’actuació de, i transcric literalment, Víctor Manuel & Ana Belén. Deixant de banda que l’& m’agrada però només utilitzada en anglès, l’espectacle és gratuït. Per què aquest sí i l’altre no?

També podem gaudir d’altres espectacles, que no seran precisament els “Ball de Nit” que es faran els dies 28 i 29 de juny. Perquè en aquests “Ball de nit”, a part de ranxeres i pasodobles, segurament hi trobarem versions d’operaciontriunfos, ketchups, rickimartins i merdes similars. Com a molt tocaràn ‘Opá’, i això no vol dir que la cosa millori.

Per gaudir, gaudir, el que es diu gaudir, alguns haurem d’esperar a divendres quan toquin els Smoking Stones (fent versions, evidentment, dels Stones) seguits dels Blues Brothers Show. La gent a qui li agrada el rock està molt contenta amb tan àmplia oferta(2). Gràcies, Ajuntament de Rubí. Qui li agradi el jazz està més de sort, pot assistir als concerts de les IV Jornades de jazz a Rubí, a un concert per dia, excepte diumenge. Això sí, Rubí, tot i la proximitat, no és Terrassa.

També hi ha sardanes i el concert de l’Obrador Coral de Rubí que interpretarà Rèquiem en re menor, de Mozart.

¿Gaudiré de la música? Al carrer menys que a casa, segons sembla.

—–
(1) “A ojo de buen cubero”.
(2) Curiós que això passi en el municipi on es va crear la primera associació de músics de rock de l’estat espanyol (Rubí Rock) als anys 80. Ara ja desapareguda gràcies a l’ajut inestimable de, ¡oh, sorpresa!, l’Excel·lentíssim Ajuntament de Rubí.

Categories
Català, Crate, Opinió
Trackback Trackback

¿Sabemos de qué estamos hablando?

Lluís Martí | June 20, 2006

Estaba tranquilamente leyendo las nada tranquilizadoras noticias que aparecen en la portada de la versión digital de El Periódico de Catalunya de hoy mismo y, de repente, me empieza a doler la vista. ¿Por qué, ¡oh, cielos!?, me cuestiono. Inspecciono un poco mejor y, entre el “Artículo del día” y la foto de Torres (creo) celebrando algún gol de la victoria de ayer de la selección futbolera estatal encuentro un recuadro con la palabra “Publicidad” en cabeza.

Pues bien, dentro del recuadro se aprecia, como era de esperar, un anuncio: tres pingüinos con el logo de WindowsTM, en un escenario que podríamos augurar polar. Bajo ellos se lee: “¿Windows & Lynux juntos?”. ¡Aaaaahhh! ¡Aaaaahhh!. La primera interjección es debida a ver un pingüino con ese logo tatuado, la segunda es debida a la palabra Lynux(sic) sin el “sic” detrás. Y falta una interjección para el deliberado uso de “&” pero me la ahorro.

Alarmado, con el pulso incontrolable y, probablemente, con un principio de cataratas benignas autodefensivas, clico sobre el anuncio. Mientras carga la página espero encontrar aberraciones como conjugaciones del verbo aber, conjunciones amputadas como q, y todo rojo. Rojo de mis ojos al sangrar ante tal holocausto lingüístico. Sangre teñida de lágrimas, cual Sauron sin anillo de bodas.

Pero no. Me encuentro con un artículo publicado el 6/6/2006 (¿sorpresa? Ehhh, no) en PCPlus y escrito, a simple vista, correctamente. Probablemente por una mujer, a no ser que utilice el género femenino como unisex, claro. Bajo el título de “El mundo al revés”, cuenta que MicrosoftTM estudia la interoperatividad entre WindowsTM y Linux, comenta la iniciativa de Universal PicturesTM para descargar películas (pagando, claro) y la paradoja que ya fue comentada aquí sobre la SGAEMAFIA y el aumento de asistencia a espectáculos culturales. Linux aparece escrito “Linux”. Uf.

Más tranquilo, con el temple sosegado y sin necesidad, esta vez, de morfina lingüística me pregunto cómo es que, apareciendo la palabra Linux correctamente escrita en el artículo, resultara incorrecta en el anuncio. La conversación entre el que pensó el anuncio y el que finalmente lo dibujó pudo ser algo así:
-Necesito que me hagas un dibujito. Mira pon un pingüino que… no, mejor pon dos pingüinos que… no, no, ya lo tengo, jeje, pon tres pingüinos (como las tríadas que utilizaban los druidas celtas como recurso nemotécnico, joder que bueno que soy) con el logo de Winows, jeje.
-¿Y ya está?
-No, claro, bajo las aves caradriformes escribe “Windows & Linux juntos” entre signos de interrogación.
-¿Lo de “and” lo pongo tal cual o con ampersand.
-Con ampersand, por supuesto. ¿Por quién me has tomado?
-Perdón, perdón. ¿Y Lynucs va con cs o con x?
-Con L.

Y el mundo marcha con rumbo incierto hacia su destino. Siempre lo hace, aunque no exista tal destino y acaso el futuro no sea más que la ilusión de un presente que pronto dejará de serlo.

Categories
Crate, Español, Opinió
Trackback Trackback

Niiiiiiii

Lluís Martí | June 15, 2006

Avui han arribat els paperets per a votar. A mi m’ha agradat aquest:

Categories
Català, Crate, Parida
Trackback Trackback

Los caballeros que dicen ‘ni’

Lluís Martí | June 10, 2006

Para el Estatut deberían haber 3 papeletas: sí, no y ni. Este ‘ni’, mezcla de sí y no, sería como el de los caballeros que dicen ‘ni’ de los Monty Python. Y si el efecto de decir niiiiiiiiii en el referéndum(1) fuera exactamente el mismo que en el gag de la película seguro que ganaba.

Por otro lado, aún no sé qué votar e incluso no sé si votar. Mira que les gusta poner las cosas difíciles…

—–
(1) Y estaría bien poder decir niiiiiii cuando sean elecciones también.

Categories
Crate, Español, Opinió
Trackback Trackback

Más madera

Lluís Martí | June 7, 2006

Con la tontería esta del 6/6/6 y similares, muchos hemos aprovechado para escribir tonterías. Màrius Serra en La Vanguardia ayer, Miguel Ángel Sabadell en 20 minutos hoy, yo aquí ahora mismo, y tantos otros en todas partes y en todo momento.

Y es absurdo (excepto para aquellos que cobran por ello). Más absurdo que buscar coincidencias en, por ejemplo, la película favorita o el número de pecas en el culo para demostrar que el destino era que estuvierais juntos, es buscar coincidencias en algo tan arbitrario como el calendario.

El calendario que utilizamos actualmente es el Gregoriano, que sustituyó al Juliano e introdujo sabias mejoras para que el cómputo del tiempo estuviera mas acorde con los fenómenos astronómicos. Es decir, recuperar el tiempo que vayamos perdidendo por decir que un día tiene 24 horas cuando en realidad tiene menos. Para ello se inventaron los años bisiestos(1).

No vamos a recordar ahora la mítica regla de los años bisiestos, pero diremos que con esto no hubo suficiente: había que reparar el retraso que se llevaba. Así que la gente se fue a dormir el 4 de octubre de 1582 tras anochecer y se despertó el 14 de octubre con el melodioso canto de los gallos. No importa si esos 10 días hubieran sido fin de semana o no, en aquellos grises días la gente trabajaba cada día una media de 16 horas en el campo, no como ahora que somos unos delicados mierdecillas por culpa del comunismo. Es más, se saltaron el día de la Hispanidad, precisamente cuando los españoles aún iban por allí matando, esclavizando, violando, torturando, robando a, sodomizando y evangelizando los nativos de la parte sur del (ya no) Nuevo Continente. Con la inestimable ayuda de portugueses, holandeses e ingleses, claro.

Pero no se acabó allí la broma, ya que con el anterior calendario juliano el Año Nuevo se celebraba el 25 de Marzo. Algo igual de absurdo que hacerlo el 1 de Enero, ya que para ser lógicos debiera empezar el 25 de diciembre, primer día que amaneció con Jesús (aún no Cristo) sobre la tierra.

Total, que me invento otra chorrada: el lunes de la semana que viene es 12/6/6 que sumado es 24, justo el número de la semana que da inicio ese lunes. Para rematarlo el martes es 13, el 14 era el número de Cruyff, el 15 es el número de casillas en la quiniela contando el pleno, el 16 en binario es 10000, el 17 que es primo empiezo vacaciones y el 18 es 3 veces 6 (666). Conclusión: los primos de Cruyff ganarían 10000 euros en la quiniela pero tendrán mala suerte y no echarán una primitiva, a no ser que hagan un pacto con el diablo el lunes.

Uf.

——-
(1) Es la gran chapuza del calendario. Si hubieran decidido que la duración de un segundo era un poco menor (pero mayor al segundo de un taxista en un semáforo, como diría Terry Pratchett), podría haber cuadrado las 24 horas en el tiempo de rotación de la Tierra. El señor que propuso este cambio podría haber sido, bien un informático bajo la presión de arreglar un proyecto mal planificado, bien un político.

Categories
Crate, Español, Joc
Trackback Trackback

Sobre cierta materia orgánica

Lluís Martí | June 3, 2006

1. Introducción
Es objetivo primordial de este artículo mostrar un resumen de todo aquello relevante que la ciencia y la tecnología ha puesto de manifiesto sobre una parte de nosotros, como algunos se han aventurado a definir. Claro que son los mismos que no hacen uso de la escobilla del váter, inmersos en un romántico sentimiento de unión que les impide proclamar un adiós definitivo o inútil.

2. Teoria básica
2.1 Génesis
La caca se genera en el interior de un individuo. Este la expulsará mediante el clásico método volcánico. En este momento la mierda recibe el nombre de colada volcánica, de la que el Dr. Vilaplana ha dicho: “La colada volcánica es como si tirásemos el chocolate caliente sobre el mantel que ha puesto nuestra madre por la mañana. Está muy buena”.

Se dice que la expulsión, si se realiza dentro de la taza del váter, es de una belleza extraordinaria donde miles de colores y aromas se mezclan en una sensación espectacular, digna de ser considerada maravilla de la naturaleza. Como una aurora boreal pero con olores.

Así mismo, ha sido imposible colocar una cámara en el interior de la taza para que pudiera filmarlo con parámetros aceptables de luz. Se han intentado otras aproximaciones, como modificar la distancia humano-taza, pero quedan invalidadas por el principio de Heisenberg, que viene a decir, que si lo haces no tienes principios. Esto ha llevado a los científicos a plantearse, y con razón, la teoría de la mierda cuántica de la que no diremos nada más por salirse del ámbito introductorio de este artículo.

2.2 Evolución
Una vez ha sido expulsada, la mierda sedimentaria procederá en adelante según un proceso de deshidratación que la pegará aún más y, aleatoriamente y solo durante los primeros instantes, dejará escapar una parte de sí misma. A partir de aquí pueden suceder varios acontecimientos dependientes del hábitat. Por ejemplo, la presencia de humanos macho (de cualquier edad) propiciará que estos, durante su acto natural de evacuación de orina, apunten su caño sobre la boñiga haciendo que ésta se desprenda total o parcialmente (1). En el supuesto de un humano hembra (o macho sentado) el desprendimiento será menor o nulo ya que el control del ángulo es, sin duda, harto dificultosa. Estamos hablando, pues, de un agente natural pero no higiénico.

Otro agente externo a considerar es el agua que en los siguientes usos del váter bajará e intentará, con impredecible éxito, arrancar el detrito de su ubicación actual. En este caso el agua se llevará consigo partes del sedimento. Este es el único proceso natural e higiénico por el cual la mierda desaparecerá, tarde o temprano, y dejará la taza como para tomarse un buen Colacao.

3. Aplicaciones
En el caso de que se defeque sin antes haberse eliminado la mierda anterior se produce el llamado efecto mierda sobre mierda por el que la mierda autóctona y la mierda recién llegada se unen mediante la reacción química siguiente:

2ShPegada+4ShCayendo -> 3ShPegada + 3ShEnElFondo + Energía

Como se puede observar se trata de una reacción exotérmica. En países desarrollados (Nigeria, Namibia y Vietnam a la cabeza, seguidos de Mónaco y España) ya se está trabajando en la posibilidad de utilizar esta energía convenientemente convertida en eléctrica. Actualmente se barajan posibles denominaciones para esta maravillosa innovación tecnológica, a saber: cacaeléctrica y electromierda.

Es, además, el sustituto natural de la energía nuclear, y su desarrollo podría devenir en el fin de la dependencia de los recursos fósiles como el petróleo, el gas y las hamburguesas. De esta manera, la mierda sería el factor clave de un cambio socioeconómico mundial.

Otras teorías consideradas secundarias, quiméricas o prácticamente alquimistas y, por tanto, menos conocidas que las anteriores, aún esperan ser aceptadas o rechazadas por la comunidad científica. Dentro de estas teorías minoritarias destaca la llamada teoría del diamante. Los defensores de dicha teoría creen que si se aplicase una presión elevada durante suficiente tiempo se podría conseguir la cristalización de la mierda. Y si se perfeccionara el proceso sería possible producir diamantes. Diamantes de mierda. Los estudios de cinematográficos de Hollywood están terminando la película remake Desayuno con diamantes de mierda, con guión de Michael Crichton. Esto no es sino una muestra de la importancia de algo muy simple, como a menudo nos aportan brillante avances científico-técnicos.

4. Controversia social
Mientras los científicos estudian las propiedades y aplicaciones de la mierda, y los grandes autores de ciencia-ficción contemporáneos exprimen todo su jugo para ser considerados el nuevo Jules Verne, la sociedad se ve dividida entre los pro-escobilla-del-váter, los anti-escobilla-del-váter y George Bush Jr.

Los primeros, apoyados por ciertas religiones y partidos políticos conservadores, niegan la moralidad del uso de la mierda humana, en tanto que residuo orgánico humano, y lo comparan con el canibalismo, el terrorismo y la absurda manía que tienen los ecologistas de utilizar energías renovables.

Los segundos, encabezados por el movimiento okupa, ecologistas y Leo Bassi, exaltan la mierda como el futuro de la sociedad de la información (2), defendiendo que las aplicaciones de los residuos fecales pueden aportar el bienestar social al tercer mundo y el progreso necesario para limar las desigualdades de clases. Algunos partidos políticos y ONGs han empezado campañas con lemas como “Mi mierda para ti” o “Tu mierda puede salvar vidas”. (3)

Por su lado, George W. Bush y su gobierno, se plantean la posibilidad de orientar sus nuevos objetivos militares a todo país que tenga mierda y dejar de lado aquellos que tenga petróleo, energía ya en decadencia. Corren rumores según los cuales el Pentágono ya está trabajando en nuevas armas químicas basadas en la mierda.

5. Conclusiones
La vida es una mierda. Pero la mierda se tiene que disfrutar.

¡A la mierda!

Dr.Intratable(4)

——
(1) Esto que parece ser un proceso artificial es en realidad un proceso completamente natural. Algunos investigadores indican en sus estudios antropológicos que es de las pocas aptitudes del ser humano macho y la única por la que parece haber sido concebido.
(2) Que los pro-escobilla-del-váter asocian a un futuro de mierda.
(3) Algunos ecologistas disidentes, por otro lado, reivindican los derechos de la mierda y no creen moral el uso de la mierda para con el bienestar humano. Su lema más carismático es “No con mi mierda”.
(4) El Dr.Intratable, es catedrático del Departamento de Biocaca en la Universidad Marqués de Rubí (República de Rubí) donde imparte, actualmente, las asignaturas “Mierda II” y “Mierda aplicada”. Ha hecho multidud de seminarios sobre la temática central de sus tesis. Y no es virgen, algo que celebra con entusiasmo cada día.

Categories
Español, Ficció, Todo Basura
Trackback Trackback


Blogs originals

  • Altar uterí
  • Crate [acabat]
  • Des de Maragu
  • Indigents de la literatura
  • informàticCrònic [acabat]
  • La gavina dura
  • RubíCity [zombie]
  • Toca’m el La
  • Todo Basura [zombie]
  • Viena/Grenoble Connection

Col·laboracions

Tocamela.cat

Meta

  • Log in
  • Entries RSS
  • Comments RSS
  • WordPress.org

Add to Technorati Favorites

Top Comarca

Avís

Com que aquest blog és un recull d'altres blogs, els comentaris estan deshabilitats. Si voleu comentar algun article o relat, si us plau dirigiu-vos al blog original. També podeu fer arribar comentaris a l'autor a través de la següent adreça: intratable(arrova)intratable.net

Últims

  • Aquesta nit
  • S’han acabat les vacances
  • L’elixir de llarga vida (i explicació)
  • L’elixir de llarga vida (V)
  • L’elixir de llarga vida (IV)

Arxiu

  • August 2009 (1)
  • July 2009 (3)
  • June 2009 (8)
  • May 2009 (5)
  • April 2009 (7)
  • March 2009 (1)
  • February 2009 (1)
  • January 2009 (4)
  • December 2008 (1)
  • November 2008 (4)
  • October 2008 (5)
  • September 2008 (8)
  • August 2008 (3)
  • July 2008 (1)
  • June 2008 (13)
  • May 2008 (16)
  • April 2008 (20)
  • March 2008 (10)
  • February 2008 (15)
  • January 2008 (14)
  • December 2007 (14)
  • November 2007 (21)
  • October 2007 (21)
  • September 2007 (18)
  • August 2007 (6)
  • July 2007 (10)
  • June 2007 (13)
  • May 2007 (18)
  • April 2007 (12)
  • March 2007 (17)
  • February 2007 (15)
  • January 2007 (9)
  • December 2006 (9)
  • November 2006 (3)
  • October 2006 (18)
  • September 2006 (7)
  • August 2006 (3)
  • July 2006 (10)
  • June 2006 (10)
  • May 2006 (15)
  • April 2006 (16)
  • March 2006 (9)
  • February 2006 (6)
  • January 2006 (5)
  • December 2005 (13)
  • November 2005 (2)
  • August 2005 (4)

Categories

  • Blog (444)
    • Altar uterí (32)
    • Crate (189)
    • Des de Maragu (53)
    • Indigents de la literatura (2)
    • informàticCrònic (8)
    • La gavina dura (9)
    • RubíCity (62)
    • Tocamela.cat (14)
    • Todo Basura (7)
    • Viena/Grenoble Connection (78)
  • Idioma (444)
    • Català (295)
    • English (1)
    • Español (148)
    • Molts (1)
    • Mut (1)
  • Secció (443)
    • Crítica literària (33)
    • De viatge (28)
    • Divulgació (11)
    • Ficció (68)
    • Informàtica (22)
    • Joc (40)
    • Música (11)
    • Opinió (164)
    • Parida (15)
    • Vida (57)
  • Uncategorized (1)
rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox