lluismarti.cat

Selecció d’articles i relats de tots els blogs on participa o ha participat l’intratable (Lluís Martí)
  • rss
  • Inici
  • Sobre el blog
  • Contactar

Entre cometes

Lluís Martí | January 27, 2007

M’agradaria saber, ja que tenen 3 representants al Parlament de Catalunya, quina és la postura de “Ciutadans-Ciudadanos” respecte a les mal anomenades curses de braus(1). Potser sembla una bajanada, perquè els braus no parlen català ni castellà (i, de fet, no parlen), però llegint la seva pàgina web m’ha sorgit el dubte.

El cas és que tenen un apartat anomenat “grup de promotors” on hi apareixen els que ells anomenen “prestigiosos intel·lectuals”(2) i en van guardant els seus articles apareguts en diaris. I entre aquests “intel·lectuals” hi trobem a Albert Boadella i Ivan Tubau.

L’”intel·lectual” Ivan Tubau, catedràtic de periodisme cultural de la UAB, va escriure un article a El Mundo (19/12/2006) que duia per títol “La Monumental sin toros y Ciutadans al Parlament“. En aquest article aprofitava per vomitar frases losantosianas com

Ninguna simpatía, cuidado, por el Islam, que me inspira la misma repugnancia intelectual que el judaísmo o la de Dios es Cristo -¿debo curarme en salud añadiendo que siento por los creyentes en tanto que personas igual respeto que por los enfermos mentales o los nacionalistas?-

A banda d’això, diu quelcom en el que hi estic d’acord i és el següent:

[...] alegra mi lejanía la noticia de que la Monumental dejará de alojar ese espectáculo machista, obsceno, cursi y sanguinario (no sangriento; repito: sanguinario) que son las corridas de toros; es decir, la tortura pública lenta y sádica de un animal.

Però llavors ens trobem amb l’”intel·lectual” Albert Boadella, reconegut aficionat a “La Fiesta Nacional”(3), que publicava també a (curiosament?) El Mundo (4/1/2007) l’article “Contradicciones en la supuesta defensa de los animales” on qualifica les “curses” de braus com a “art”. Argument típic, d’altra banda, dels defensors de la tortura dels braus (perquè el que fan els picadors, per exemple, no té un altre nom que tortura). I quan compara els braus amb les mosques i les bactèries és hilarant. I obvi: com no se m’havia acudit que estem maltractant i assassinant vilment les pobres bactèries, com la del tètanus o la de la meningitis?

Resumint. En vista de les contradictòries opinions dels “intel·lectuals” promotors d’aquest partit, què votarien si es volgués prohibir aquesta “festa artística”?

De fet, m’és igual. Fa uns anys, durant la primera legislatura d’Aznar, Felipe González va dir una frase, d’aquestes que diuen els ex-presidents del govern(4), en una entrevista a la ràdio que deia “Anguita y Aznar son la misma mierda”. I de fet, em sembla que, en aquesta frase, Anguita i Aznar no són més que dues variables que es poden substituir per una gran quantitat de polítics. I de “prestigiosos intel·lectuals”.

—-
(1) Ja que, pel que es veu, no es tracta de veure quin brau arriba primer corrent una determinada distància. En tot cas, es podria veure com una metàfora d’un altra accepció de la paraula cursa que és (en mecànica de motors) “Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre”. En aquest cas es referiria a un brau en comptes d’un pistó, el cilindre seria la plaça i distància màxima seria “art” en maltractar-lo fins a la mort.
(2) I està bé que ells ho diguin perquè sinó no ho dirà ningú. I menys jo que, d’altra banda, no sóc ni prestigiós ni intel·lectual. Tot i que, no ho negaré, m’agradaria semblar-ho. Ser-ho, seria l’hòstia.
(3) De la Nación Española, clar, tot i que també es cel·lebrin a França, Portugal i 5 països de sudamèrica com bé diu Boadella al seu article.
(4) Perquè quan deixes de ser president es veu que pots dir el que et surti dels collons segons veiem en Felipe González, José María Aznar i Jordi Pujol. Pasqual Maragall, en canvi, ho feia mentre era president. Alfonso Guerra, a part que només va arribar a vicepresident, ho porta fent tota la vida.

Categories
Català, Crate, Opinió
Trackback Trackback

De Vilafranca a Rubí

Lluís Martí | January 21, 2007

Hi havia una vegada un Celler Cooperatiu. Aquest Celler Cooperatiu es trobava a Vilafranca del Penedès i el seu director gerent era de Rubí. Es deia Xavier Reinaldos que, a més, era el candidat a l’alcaldia de Rubí per Convergència i Unió.

El 12 de gener de l’any 2002, mitjans d’informació com per exemple La Vanguardia explicaven que el Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès va fer un gran esforç inversor per a renovar-se. Segons Reinaldos, sinó s’hagués fet front a la transformació “hauria mort lentament o potser d’un infart”.

I tot semblava anar bé, tothom era feliç, fins que els socis proveïdors de raïm de la cooperativa no havien cobrat la paga de la verema del 2005, sent ja maig de 2006. Per què? Perquè el Celler no tenia crèdit a les entitats bancàries o, dit d’altra manera, un bon forat econòmic.

Què havia passat? Una auditoria realitzada per una empresa externa va treure a la llum que no s’havien dipositat al registre mercantil els comptes de l’any 2002, 2003 i 2004. Això va comportar d’una banda l’acomiadament de Xavier Reinaldos. D’altra banda, el Celler Cooperatiu va haver d’acceptar ser absorvit per Covides.

Una de les conseqüències de tot això és que els 200 socis del Celler han perdut la inversió dels últims 9 anys i que només han cobrat una part de la collita del 2005, segons publicava La Fura el juny de 2006.

El 12 de gener de 2007, apareixia al setmanari El 3 de vuit que el Celler Cooperatiu de Vilafranca (que d’aquí a uns mesos formarà part de Covides de forma efectiva) ha presentat una querella contra Xavier Reinaldos per la seva gestió comptable “per falsedat en document mercantil i diversos delictes patrimonials i societaris”. Segons el Celler Coopertiu “Xavier Reinaldos va presentar informes a l’assemblea de socis en els que argumentava que l’entitat tenia beneficis, quan en realitat hi havia pèrdues” pels anys 2003 i 2004. Xavier Reinaldos havia presentat anteriorment una demanada per acomiadament improcedent.

Ara ja sabem una cosa més sobre un important treballador de l’Ajuntament de Rubí que es torna a presentar a les eleccions municipals vinents com a cap de llista de CiU.

Categories
Català, RubíCity, Vida
Trackback Trackback

Intratanigma (II)

Lluís Martí |

La última vez propuse un Intratanigma, al estilo de l’Enigmàrius de Màrius Serra, en catalán. Aquí va uno en castellano.

Te sana si rezas (4 letras)

[Página de soluciones]

Categories
Crate, Español, Joc
Trackback Trackback

El futuro y sus cositas

Lluís Martí | January 19, 2007

En La Vangardia de ayer aparecía una entrevista a Ignacio Cirac cuya cabecera era “Los ordenadores del futuro serán cuánticos y podrán hacer cosas que ni sospechamos”. Ojo: la frase la ha dicho todo un premio Príncipe de Asturias de investigación. Físico cuántico, ni más ni menos.

Fijémonos en la segunda parte de la oración coordinada que es “podrán hacer cosas que ni sospechamos” cuyo sujeto (más o menos) elíptico es “los ordenadores del futuro”. En lo que nos tenemos que fijar es en que, en realidad, no ha dicho nada que no supiéramos. Así que, entre otras cosas, no merece ser el titular de una entrevista en un periódico, puesto que dice algo que no es nuevo. Y no es nuevo porque los ordenadores siempre han acabado haciendo cosas que no se sospechaba que harían.

Cuando en los años 40 los protoinformáticos trabajaban para conseguir crear un ordenador que consiguiera romper las claves de los mensajes cifrados del enemigo, no sospechaban que un día se podría jugar al Pong con un ordenador. Y mucho menos que algunos depravados lo utilizarían para aprovecharse de menores. En aquel entonces Shannon podría haber dicho tranquilamente “Los ordenadores del futuro podrán hacer cosas que ni sospechamos”.

De hecho, a veces, encontramos que los ordenadores del presente pueden hacer cosas que ni sospechamos. Es más, incluso los ordenadores del pasado pueden hacer cosas que ni sospechamos. Por ejemplo, un Commodore 64 puede ser un servidor web.

Así pues, la frase se podría hacer más amplia tal que así: “Las cosas del futuro podrán hacer cosas que ni sospechamos”. Aunque, claro, es fácil sospechar que las cosas harán cosas. Es una cosa normal de las cosas. Y si hay cosas que cosen (y lo que cosen son cosas), las rosas son rosas y las cojas cojean, no hay cosa que cosa que no se pueda meter en un coso que esté en una casa con forma de cosa. Y que quien lo coja, sea cojo o coja, casi se case y coja la baja (o se haga una paja) como aquel que no quiere la cosa. Y si no, a otra cosa mariposa que la vida no es de color de rosa.

Categories
Crate, Español, Opinió
Trackback Trackback

Informático crónico (IX)

Lluís Martí | January 15, 2007

“Tú eres informático, ¿verdad?” Esa es la frase que pronuncian los que quieren un servicio gratuito. Esa es la frase que nos hermana con los médicos. Ellos acostumbran a oír “Tú eres médico, ¿verdad? Es que hace tres das que me duele aquí…”

Lo que todo médico o informático debe tener presente cuando oye esas palabras es la profesión del interlocutor. A partir de aquí, mientras se oye (pero no necesariamente se escucha) a éste, uno debe pensar en el trueque.

Ejemplo 1:
Pregunta: Tú que eres informático, ¿me podrías mirar porque me van tan lento el emule?
Respuesta que se piensa pero no se dice: No.
Respuesta correcta: Tú que eres electricista, ¿me podrías cambiar la instalación eléctrica del baño?

Ejemplo 2:
Pregunta: Tú que eres informático, he instalado un programa y ahora me ha dejado de funcionar otro, ¿me lo podrías arreglar?
Respuesta que se piensa pero no se dice: No.
Respuesta correcta: Tú que eres jardinero, ¿podrías venir a regarme las plantas cada día?

Ejemplo 3:
Pregunta: Tú que eres informático, ¿me podrías instalar un programa que convirtiese los archivos del Word a PDF?
Respuesta que se piensa pero no se dice: Vete a la mierda.
Respuesta correcta: Tú que eres dependiente de una tienda de música, ¿me pasas el último CD original de Tal Grupo?

Ejemplo 4:
Pregunta: Tú que eres médico, hace dos días que tengo un dolor extraño en la pierna izquierda, ¿puedes echarle una ojeada?
Respuesta que se piensa pero no se dice: Hay que cortar a la altura del cuello.
Respuesta correcta: Tú que eres barrendero, ¿puedes pasar a barrer mi casa?

Ejemplo 5:
Pregunta: Tú que eres médico, me ha salido un sarpullido en la punta de la nariz y…
Respuesta que se piensa pero no se dice: Hay que cortar a la altura del cuello.
Respuesta correcta: Tú que eres político, ¿me puedes recalificar unos terrenos? (y luego hay que cortar …)

De esto se ha hablado muchillones de veces ya, así que ahora lo he hecho yo por muchillonésimoprimera vez.

Y recordad: Si hay algo peor que los usuarios, son los usuarios que no pagan.

Categories
Crate, Español, Informàtica
Trackback Trackback

Una ciutat en transformació

Lluís Martí | January 12, 2007

Avui m’ha arribat a casa un llibret de part de l’Ajuntament de Rubí titulat “Rubí, una ciutat en transformació”. No cal mirar-se’l massa per adonar-se que és propaganda pre-electoral de l’equip de govern (PSC, CiU i ERC, com ens recorda l’alcaldessa Carme García al preàmbul estil programa de festa major). En aquest llibret se’ns explica, doncs, tot allò que ells han fet o estant fent que es faci per a nosaltres, com a grans polítics que són. Està escrit en català i castellà, avançant-se al que poguessin dir PP, UPR(1) i Ciutadans si hagués estat només en català (i la gran quantitat de gent que no es pren seriosament el català). Però no hi ha cap referència en llengua Ent com possiblement hagués fet ICV. No dic res d’ACR perquè no sé a què es dediquen, i amb això ja he dit molt(2).

Parlem-ne una mica, de tot plegat

Diu, per exemple, a les pàgines 20-21 que “avancem cap a un transport públic millor”, però continuem sense tenir cap mitjà per anar a Sabadell o Sant Quirze sense fer transbord a Sant Cugat (de manera que es tardi 10 minuts per un desplaçament que ara és de mitja hora) o d’anar directament a Molins de Rei (que ara s’ha de fer transbord a Martorell o, si tens collons, a Castellbisbal(3), en aquest cas amb RENFE). És fàcil: només s’ha de posar un autobús de Molins de Rei a Caldes de Montbui que segueixi el recorregut de la carretera coneguda com C-1413 i que passa per Molins de Rei, Rubí, Sant Quirze i Sabadell, entre d’altres poblacions.

També se’ns parla de la urbanització de les vies dels FGC i se’ns mostra un detall de la pèrgola. Per si no ho sabeu una pèrgola (segons el gràfic) és una mena de coberta de fusta entrellaçada com la que ja tenim a l’Avinguda de Barcelona. Té quatre propietats físiques interessants:

  1. Si fa molt de Sol, tens tanta calor si hi estàs a sota com si estàs directament sota el sol.
  2. Si plou, et mulles tant si hi estàs a sota com si no hi estàs.
  3. Si hi estàs caminant per sota un dia de sol en comptes de molestar-te contínuament et molesta intermitentment.
  4. Al cap d’uns anys la pluja l’haurà fet malbé perquè és de fusta.

Pàgina 29. A la zona de l’antic camp de la UE Rubí s’hi vol fer un “complex comercial, lúdic i de serveis”. El que no diu és si l’aparcament soterrat que tindrà serà obert les 24 hores del dia, 365 (o 366) dies a l’any o no i si tindrà vigilància o no. Ni si serà gratuït o no. Ho dic perquè actualment hi ha un aparcament d’unes 200 places (com diuen a la pàgina 18).

Tampoc es diu que se’n farà dels arbres que es tal·laràn al Parc de la Pau i la Natura per a construir-hi la Piscina Muncipal.

Un cosa què està bé és que el Museu de Rubí s’estableixi al l’antic Celler Cooperatiu, però de Cellers Cooperatius ja en parlaré en un altre moment.

Diu que han millorat l’Avinguda de Barcelona, però no diu que han trigat 9 mesos. Ni tampoc que les rajoles corresponents a les plataformes de les escombraries ja estan trencades passats només tres mesos de la inauguració.

A la pàgina 53 aprofiten per posar una fotografia dels Prínceps d’Astúries (que van visitar la ciutat l’any passat casualment després d’haver-se asfaltat els carrers per on havien de passar, a l’estil Bienvenido Mister Marshall) amb l’alcaldessa visitant una exposició.

I tot això, a pocs mesos de les eleccions municipals. A l’estil d’ICV quan van inaugurar la inútil rambla de l’Avinguda de l’Estatut just abans de les darreres eleccions. Que van perdre.

——–
(1) Recordem que són una escissió del PP que es dedica a portar la contrària perquè sí, a ser possible d’acord amb l’Associació de Veïns Ca n’Oriol.
(2) Ah, sí! Són els que volen posar un tramvia a Rubí. També podrien començar un metro aprofitant l’esvoranc del carrer Monturiol.
(3) Els que hàgiu estat a l’estació de Castellbisbal de nit entendreu el que vull dir.

Categories
Català, Opinió, RubíCity
Trackback Trackback

Escriure bé?

Lluís Martí | January 11, 2007

Donant voltes pel món real, és a dir per internet, m’he trobat amb un article de Gabriel Bibiloni que defensa l’ús de la paraula blog per davant de bloc per referir-se a, per exemple, aquesta pàgina en català.

És un article amb el que estic completament d’acord i, per tant, estic en desacord (un cop més) amb el Termcat, aquella colla de gent que vol normativitzar allò que no entenen.

Ara esteu llegint un blog.

Categories
Català, Crate, Opinió
Trackback Trackback

L’intocable

Lluís Martí | January 5, 2007


Si al Polònia de TV3 se n’enfoten del rei, del seu fill i de la seva princesa, per què altra gent no pot fer-ho? Cliqueu a la foto i ho acabareu d’entendre.

Categories
Català, Crate, Ficció
Trackback Trackback

Hoy, en el periódico adn

Lluís Martí | January 3, 2007

Hoy (o ayer, que es cuando se supone que repasaron el periódico) no estaban finos en adn(1). Anem a pams.

En la página 3 aparece un titular que duele: “Varios asaltos hicieron saltar la alarma en 2006″.

En la página 16: “Lucas y ‘Darth Veider’, protagonistas”. Si se hubiera hecho lo mismo con Jedi (Jedai) no hubiéramos estado tantos años pronunciándolo mal (a pesar del sonido de la j). Es Darth Vader.

En la página 18, hablando de la tercera parte de Shrek: “[...] encontrar al heredero del trono de El reino de Lejos Lejos para [...]“. Si Ana López-Varela, que firma el artículo hubiera visto Shrek 2 sabría que “kingdom of Far, Far Away” se tradujo por “reino de Muy, Muy Lejano”. Puede comprobarlo dentro de media hora en Telecinco, según se puede leer en la página 22.

En la página 24 (contraportada) Ángela Becerra empieza su columna así: “Mira a tu alrededor. Nadie tiene un físico fotocopiado del tuyo”. Esto es literalmente cierto puesto que por mucho que se te fotocopie aun no se ha conseguido implantar esa fotocopia a otra persona. De forma satisfactoria, claro. Chapuzas, las que quieras. Pero si lo dice como metáfora, ¿qué habrán pensado aquellas personas que forman parte de un conjunto de gemelos?

Cielos. Por un día que leo un periodicucho de estos y me encuentro con redundancia, incultura cinematográfica (2 veces) y malas metáforas. Y no lo he leído todo.

—–
(1) Que como 20 minutos, Metro y Qué! es gratuito, es decir, no vale nada.

Categories
Crate, Español, Opinió
Trackback Trackback


Blogs originals

  • Altar uterí
  • Crate [acabat]
  • Des de Maragu
  • Indigents de la literatura
  • informàticCrònic [acabat]
  • La gavina dura
  • RubíCity [zombie]
  • Toca’m el La
  • Todo Basura [zombie]
  • Viena/Grenoble Connection

Col·laboracions

Tocamela.cat

Meta

  • Log in
  • Entries RSS
  • Comments RSS
  • WordPress.org

Add to Technorati Favorites

Top Comarca

Avís

Com que aquest blog és un recull d'altres blogs, els comentaris estan deshabilitats. Si voleu comentar algun article o relat, si us plau dirigiu-vos al blog original. També podeu fer arribar comentaris a l'autor a través de la següent adreça: intratable(arrova)intratable.net

Últims

  • Aquesta nit
  • S’han acabat les vacances
  • L’elixir de llarga vida (i explicació)
  • L’elixir de llarga vida (V)
  • L’elixir de llarga vida (IV)

Arxiu

  • August 2009 (1)
  • July 2009 (3)
  • June 2009 (8)
  • May 2009 (5)
  • April 2009 (7)
  • March 2009 (1)
  • February 2009 (1)
  • January 2009 (4)
  • December 2008 (1)
  • November 2008 (4)
  • October 2008 (5)
  • September 2008 (8)
  • August 2008 (3)
  • July 2008 (1)
  • June 2008 (13)
  • May 2008 (16)
  • April 2008 (20)
  • March 2008 (10)
  • February 2008 (15)
  • January 2008 (14)
  • December 2007 (14)
  • November 2007 (21)
  • October 2007 (21)
  • September 2007 (18)
  • August 2007 (6)
  • July 2007 (10)
  • June 2007 (13)
  • May 2007 (18)
  • April 2007 (12)
  • March 2007 (17)
  • February 2007 (15)
  • January 2007 (9)
  • December 2006 (9)
  • November 2006 (3)
  • October 2006 (18)
  • September 2006 (7)
  • August 2006 (3)
  • July 2006 (10)
  • June 2006 (10)
  • May 2006 (15)
  • April 2006 (16)
  • March 2006 (9)
  • February 2006 (6)
  • January 2006 (5)
  • December 2005 (13)
  • November 2005 (2)
  • August 2005 (4)

Categories

  • Blog (444)
    • Altar uterí (32)
    • Crate (189)
    • Des de Maragu (53)
    • Indigents de la literatura (2)
    • informàticCrònic (8)
    • La gavina dura (9)
    • RubíCity (62)
    • Tocamela.cat (14)
    • Todo Basura (7)
    • Viena/Grenoble Connection (78)
  • Idioma (444)
    • Català (295)
    • English (1)
    • Español (148)
    • Molts (1)
    • Mut (1)
  • Secció (443)
    • Crítica literària (33)
    • De viatge (28)
    • Divulgació (11)
    • Ficció (68)
    • Informàtica (22)
    • Joc (40)
    • Música (11)
    • Opinió (164)
    • Parida (15)
    • Vida (57)
  • Uncategorized (1)
rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox