lluismarti.cat

Avui, tot fent un passeig, hem arribat al Canal del Danubi, però no a la zona propera al centre de Viena sinó més avall (com a mínim al mapa de la ciutat que tenim). La diferència entre aquesta part i la del centre és que a la segona hi ha uns molls, mentre que a la primera recorda més a una via verda.

És un bon lloc per passejar, córrer, anar amb bicicleta o, simplement, seure i tenir la sensació que no estàs en una ciutat.

Hoy La Vanguardia publica un artículo titulado “¿A quién pertenece Nefertiti?” en su página 43. En este artículo se explica que Egipto pide a Alemania el busto de Nefertiti que actualmente se encuentra en un museo de Berlín.

A partir de este caso, se explican muchos más en los que algunos países podrían reclamar (o reclaman) a otros la devolución de piezas arqueológicas. Evidenciando, pues, que a menudo la historia y el arte solo interesan cuando sirven para conseguir dinero.

Pero la frase que me ha llegado al corazón la ha dicho Lluís Garcia, responsable de patrimonio de Unescocat. Dice que “para que la Unesco pueda intervenir en este caso o en otros es necesario que las dos partes estén de acuerdo. Nunca puede actuar de oficio”.

Y pregunto: si ya están de acuerdo las dos partes, ¿para qué hace falta que intervenga la Unesco?

Frederic III, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic cap allà al segle XV, tenia un parell d’eslògans que es podien resumir amb les vocals. Aeiou, com a acrònim, significava en llatí Austria Est Imperator Orbi Universo (que vol dir quelcom semblant a “Austria és l’imperi de tot el món”) o en alemany Alles Erdreich Ist Österreich Untertan (que vol dir més o menys, “tot el món està sota [el domini] d’Àustria”).

I al segle següent gairebé ho aconsegueixen. Amb l’emperador Carles V, Àustria va ser l’imperi on el sol no es pon. I algú dirà “coi, que no era el Carles I d’Espanya?”. Doncs sí, era el mateix. El que passa és que a Espanya diuen que era Espanya donde no se ponía el sol i a Àustria diuen que era a Àustria. Tothom tira cap a casa seva sense adonar-se que durant un temps tots pagaven impostos al mateix paio al que, de passada, li llepaven el cul. Però ara no entraré a parlar de les excelses virtuts dels sistemes monàrquics.

Sigui com sigui, Carles normalment no parlava castellà ni alemany (ni cap de les altres llengües de l’Imperi a qui treia els quartos), es dirigia a tothom en francès.

Molts polítics i demés s’han queixat durant anys del centralisme, de Madrid i perifèria. Però ara no s’adonen que el que fan a nivell català és una altra forma de centralisme, en aquest cas de Barcelona i perifèria. Per què a La Vanguardia hi posen només blogs per als alcaldables de Barcelona? Per què a TVE fan un debat dels alcaldables de Barcelona i no pas dels de Rubí, que són els que a mi m’interessen? No tenen BTV?

Maleït sigui el centralisme. Cada cop m’agrada menys la Barcelona capital per aquest i per molts altres motius.

Grupo de maestros que nos predicen el futuro por inspiración divina. (8 letras)

Solución.

Rubí té problemes de mobilitat, no només dins de la ciutat sinó també per entrar-hi. Entrar per la Carretera de Sant Cugat (que a Sant Cugat en diuen Carretera de Rubí), per exemple, pot ser molt lent. I més que ho serà.

Segons informa Ràdio Sant Cugat, el ple de l’Ajuntament de la ciutat d’en Recoder ha aprovat “l’arribada d’Ikea després de garantir que no afectarà la mobilitat interna” de Sant Cugat.

El més interessant, però, és veure quins partits han votat a favor i quins en contra. En contra, per exemple no hi ha votat cap partit. IC-V es va abstendre “per considerar que hi ha hagut poc temps per estudiar-la”. Així, doncs, han votat a favor CiU, ERC, PSC i PP.

El que m’agradaria saber és què en pensen dels problemes que això pot ocasionar a Rubí els polítics dels mateixos partits polítics però que es presenten a les properes eleccions a Rubí. El blogger convergent Xavier Reinaldos, no es va atrevir a dir-hi la seva i es va limitar a fer suposicions i a esperar que altre gent les fes, per exemple.

Em venen al cap dues possibilitats: o als polítics de Rubí se’ls enfot el que pugui passar per culpa de la construcció de l’Ikea o el fet que els seus partits tinguin el mateix nom que d’altres de Sant Cugat, en comptes de servir per a que hi pugui haver algun tipus de cooperació, només serveix per a que Rubí s’hagi d’abaixar els pantalons una vegada darrera l’altra.

Clar que, ben pensat, es poden donar les dues possibilitats a l’hora.

Per petició kalamar:

Leo la edición digital del diario Metro y veo que hay alguien que es imbécil. No hacía falta leer el periódico para eso, con salir a la calle hay más que suficiente. Resulta que según Metro (o según Efe) “la NASA viajará atrás en el tiempo“. Para ello han elegido el cráter Victoria situado en Marte.

¿Por qué hacerlo en Marte? ¿Acaso tienen miedo de afectar al continuo espacio-temporal y por eso es mejor hacerlo bien lejos? No. Lo que pasa es que no van a viajar por el tiempo. Y el problema es que un periodista imbécil ha transformado en su cabeza la frase “Sería como viajar atrás en el tiempo, porque así podríamos llegar hasta las capas más profundas, que son las más antiguas” de Steven Squyres (como se puede leer en el cuerpo de la noticia) en “Esto de ahí es el condensador de fluzo(sic), Marty, y necesita una potencia de 1,21 Gigovatios(sic)“.

Y todo porque, probablemente, Squyres le intentaba explicar que lo que van a hacer es lo que llevan haciendo desde hace 200 años o más los geólogos. Pero que lo van a hacer en Marte.

¿Por qué siempre ponen a cazurros a redactar las noticias científicas?

La nit de divendres vam anar a, com s’anomena en qualsevol llengua del món, “un garitu txungu”. I en aquest lloc, prop de la Westbanhof de Viena hi punxava (discos) ni més ni menys que en Pink Fishman (DJ Homepeix in Pink, Tarragona (Spanien)). Aquí el teniu en acció:

Compartia cartell amb el DJ Can Tunis (Barcelona) i amb un oriünd(1) vienès anomenat DJ Flo. Van punxar una selecció de reggae, ska, funky i soul.

Primer viatge a la Viena underground.

———-
(1) Bonica paraula catalana amb umlaut a la u.

Aquesta és la primera foto exterior que vam fer a Viena, el diumenge passat:

(Si cliqueu sobre la foto s’ampliarà)