lluismarti.cat

Las comparaciones son odiosas(1), lo sabe todo el mundo. Pero no lo tenemos interiorizado y, por esto mismo, las utilizamos a diario. Y los poetas más. Por ejemplo, “verte cuando me despierto es como saborear un amanecer en la playa en primavera visto desde la fría arena con las estrellas ya languideciendo como una paloma muerta bajo el sol (y que será el próximo manjar de los buitres, ¿cómo no?) y la luna (en cuarto creciente) diciendo adiós”. Lo que sea (y como sea).

Las comparaciones son odiosas, y más aún si son incomprensibles. Pues leo en barrapunto que “IBM presenta a Blue Gene/P e inicia la era de los petaFLOPS“. Al margen del prefijo peta(2), en la noticia aparece una comparación interesante:

Traducido a cifras que todos podamos entender, sus impulsores afirman que el rendimiento que proporcionará será superior al que se obtendría con 2,4 Km de ordenadores personales alineados uno detrás de otro.

Decir eso y no decir nada es lo mismo puesto que 2,4km de ordenadores alienados no suman su capacidad de proceso. Y lo peor de todo es que la frase empieza con “Traducido a cifras que todos podamos entender”. No. No lo entiende ni el que lo ha dicho (que es Michael Kanellos de CNET News y, probablemente, a raíz de una explicación de alguien de IBM que se ha rebajado al nivel del conocimiento tecnológico del periodista en cuestión).

Evidentemente, esta comparación ha generado muchísimos comentarios, muchos de ellos graciosos. Os recomiendo su lectura.

Y para acabar yo sí os voy a dar una cifra que todos podréis entender: 4.

Ja fa temps que la festa major de Rubí m’atrau poc. Quan estava a la universitat encara tenia ganes de gaudir-la, però com que sempre queia entre exàmens en gaudia a mitges. Després, en no treballar a Rubí, tres quarts del mateix.

De fet, l’única cosa que em feia sortir al carrer era que (a banda que a casa, vivint a prop de l’Escardívol, era impossible dormir) així em trobava amb els amics i coneguts que potser no veia des de l’última festa major. I també pels entrepans que fan a la caseta de l’Alcazaba (records, Víctor i Virginia!) i els Diables de Rubí.

I el programa de la festa major d’enguany no millora als anteriors.

El pregó, una tradició que com tantes altres no estaria de més que es perdés per inútil, el farà l’insuportable Javier Gurruchaga; i l’espectacle inaugural, que és el concert de Jorge Drexler, serà de pagament per a que tot el poble s’empapi de festa major amb alegria.

Tornarà a fer-se el timo-concurs RubíFest, aquest concurs que l’Ajuntament es va treure de la màniga per fer veure que es preocupa per la música no folklòrica. Espero que els membres de l’Associació de Músics de Rubí (renascuda a partir de la Plataforma Rubí Entona’t) ho aprofitin per a donar-se a conèixer. Ells han de promoure la música local perquè hi ha coses que és millor no confiar-les als polítics encara que sigui la seva feina. El RubíFest ho demostra.

Es tornarà a fer -es veu que no n’han tingut prou- l’estúpida activitat “Baixada d’andròmines”. I suposo que es seguirà fent fins que algú s’hi faci mal. Al futbol també s’hi podien entrar bengales fins que un nen va morir a Sarrià.

L’Ajuntament, un cop més, ha estat hàbil i ha colat diverses exposicions com a activitats de festa major, independentment que es puguin anar a veure altres dies. Però, fent un pas més enllà, ha colat dins del programa activitats que es realitzen altres dies, per exemple per Sant Joan.

Però el que em fa pena és no poder assistir, ara que per fi toquen a Rubí, al concert dels meus amics d’Inoxidables que tocaran al St Patrick’s, el dissabte 30 a les 10 de la nit.

Un altre dia serà. I, amb una mica de sort, d’aquí a un temps la festa major de Rubí em tornarà a cridar l’atenció. No perdo l’esperança.

Avui un de moooooooooolt fàcil (per si teniu ressaca santjoanera).

Assassí que et deixa retratat (9 lletres)

Solució.

• Los picadores, los banderilleros y los toreros han practicado para hacer daño, marear y matar toros. Los toros no han practicado para hacer daño a nadie, aunque puedan hacerlo por naturaleza.
• Los picadores, los banderilleros y los toreros saben que puede ser peligroso. Los toros lo descubren, probablemente por primera vez, cuando entran al ruedo.
• Los picadores, los banderilleros y los toreros mueren en contadas ocasiones. Los toros mueren siempre (incluso cuando “ganan”).
• Si un toro muere (o casi muere) por la estocada de un torero puede que sea mutilado de orejas y hasta de rabo. Si un torero muere se aplaude en su funeral.
• Si un picador, banderillero o torero resulta herido los médicos intentaran curarle. Si un toro resulta herido… Bueno, el toro, que siempre resulta (como mínimo) herido, nunca recibe asistencia de un veterinario.
• El torero sabe que, a pesar de ser peligroso, lo normal es que él no muera. El toro no sabe que va a morir.
• El torero torea por los aplausos, el dinero y por un supuesto arte. El toro corre e intenta embestir para alargar el tiempo que no sabe que le queda.
• Los caballos de los picadores tienen protecciones, pero hay veces que el toro les cornea. Si no los mata el toro, probablemente lo maten después para que no sufra. Al toro también lo matan y así acaba el sufrimiento que es la corrida de toros.

Mientras tanto, hay gente que aplaude, grita ¡olé! y ondea pañuelos blancos. No son corridas de toros, son corridas de la gente que se pone cachonda viendo un toro desangrarse y morir. Un “arte” para correrse.

Entrada al Hofburg, que són les habitacions del kaiser. Quan n’hi havia. Es troba a la St Michael Platz.

Tenim una aplicació i la volem distribuir. Per fer-ho, ens agradaria poder proporcionar un únic fitxer que s’encarregués de la instal·lació. Existeixen varies utilitats per realitzar això, però poques gratuïtes. Una d’elles és NSIS (Nullsoft Scriptable Install System), desenvolupat per la companyia del Winamp.

Per a generar l’instal·lador amb NSIS haurem de generar un script en el seu propi llenguatge. És un llenguatge bastant potent que es pot complementar amb llibreries realitzades per altre gent per a realitzar tasques complexes. També permet utilitzar una gran quantitat d’idiomes, el català entre ells.

Però si no voleu escriure un script des de zero (perquè us fa pal o perquè teniu pressa) poder podeu utilitzar un editor que es diu HM NIS Edit i que, a part de ser un editor específic per a aquest tipus d’scripts, té un assistent molt útil.

El problema és que només funciona per a Windows. Per a linux he de provar altres programes que ja comentaré en el seu moment.

Si algú s’ha mirat una mica un altre blog meu que es diu C.R.A.T.E. haurà vist que m’agrada jugar amb les paraules.

És per això que ara que tindrem nou (més o menys) ajuntament (Jaén mutant) m’he decidit a mirar què hi ha ocult darrera dels noms d’alguns dels polítics mitjançant els anagrames(1) tant en castellà com en català:

L’alcaldessa es repetirà i serà Carmen Garcia del PSC, una persona que t’avisarà tot dient “Mire: una gran caca” per a que no trepitgis una defecació mentre estàs embadalit veient com “El gris macarrón cae“, ja que es diu Lores de segon cognom.

D’ICV-EUIA ha marxat la Núria Buenaventura (”en Rubí tuve una rana”) deixant pas a Marta Ribas, una noia jove que no sé si li va sortir de nit i les “tambarrias“. Tampoc sé si “sabrá timar” o le “basta mirar“.

Pel PP hi tenim la Mònica Querol. Així com hi ha homes que diuen a la seva dona “mi churri”, seria interessant saber si el seu marit li diu “mi alcornoque“. Això sí, no crec que ella, que de segon cognom també es diu Querol, li contesti “Que rollo, que maricón“.

A ERC també hi ha una cara nova, la d’Arés Tubau, que maca és la “teua brusa“. Si afegim que de segon cognom es diu Pomareda, esperem que no entri en contradiccions del tipus “Pues tarareaba mudo“. Un consell: el poder s’ha de “batre suau“.

CiU continua encapçalada per Xavier Reinaldos, un home amb “axila de inversor” que podria fer un anunci del tipus: “Dinero, relax: VISA“.

I a ACR hi tenim al capdavant a Jordi Giménez del que només li he pogut extreure un anagrama. Si un dia li donés per dedicar-se a negocis vinícoles podria fer servir d’eslògan “Mi digno jerez“.

———
(1) “Paraula o frase formada per la transposició de les lletres d’una altra paraula o frase”. Verbàlia, Màrius Serra. A l’edició que tinc del Círculo de Lectores (en castellà), pàgina 117.

-Dígame, usted, a groso modo, ¿qué sabe hacer?
-Tengo un máster en Administración y Dirección de empresas.
-Mi enhorabuena.
-Gracias.
-De nada. Y volviendo a la pregunta, ¿usted qué sabe hacer?
-Bueno, dirigir empresas.
-Muy bien, mi enhorabuena.
-Gracias.
-De nada… ¿Y qué empresas ha dirigido hasta el momento?
-¿Hasta qué momento?
-Hasta este.
-¿Hasta este qué?
-Hasta este momento.
-Ninguna, aún.
-Entonces, claro, aún no ha arruinado ninguna empresa, ¿verdad?
-Aún no, claro, para eso he venido.
-Contratado.

Aquí, els diaris i revistes es venen als estancs (que en diuen Tabak) i també persones al carrer. Però els estancs no obren els diumenges ni els dies festius.

La solució a “Com venem el diari de diumenge (i similars)?” que han trobat aquí és deixar els diaris dins de bosses de plàstic penjades de fanals amb un caixeta de plàstic on s’hi indica el preu i on s’hi han de posar els diners com si es tractés d’una guardiola.

I passen els anys i ho continuen fent, el que vol dir que els surt a compte fer-ho. Quan duraria fer el mateix a Barcelona, sobretot ara que la gent s’ha acostumat als diaris gratuïts?