lluismarti.cat

Pilar Pacheco es una soldado de 26 años. Realiza trabajos de administrativa en un cuartel de infantería ligera de Ceuta. Quizá es por eso que ha decidido aparecer ligera de ropa en la revista interviú. Por eso y por el dinero, claro.

Además, como está en la Armada, la noticia es que “una soldado la arma posando desnuda“, como se lee en La Vanguardia. Y eso podría ser que no estuviera bien. Por tanto “El Ejército de Tierra estudia y analiza el posado de una soldado desnuda en la revista ‘Interviú’[...]“.

¿Cómo se estudia el posado de una soldado desnuda? Pues mirándola con detalle, desde una óptica militar, que consiste en vencer al enemigo. La pregunta de ¿quién coño es el enemigo?, tratándose de una mujer desnuda, recuerda a lo del color del caballo blanco de Santiago.

Hay que tener en cuenta una cosa: los que la estudien no serán hombres, serán militares; como los ginecólogos que no son hombres sino médicos. Esto es importante. Serán profesionales que no verán una mujer sino unas simples fotografías, con mayor o menor proyección artística, que derivarán o no en una sanción. O lo que sea.

El titular de la revista, por cierto, es un poco exagerado: “Pilar Pacheco, la primera soldado española que se desnuda“. O es exagerado, o las mujeres militares españolas se duchan vestidas y no se cambian jamás de ropa. En ese caso, podrían haber ampliado el titular y decir “Pilar Pacheco, la primera soldado española que se desnuda, se baña, se depila, se lava los dientes y sabe leer”. No te jode.

De todas maneras me pregunto cómo una soldado llega a aparecer desnuda en el interviú. ¿Ella misma envió un currículo (con fotografía) a la revista? ¿Enviaron al becario de interviú a sondear los cuarteles para ver si alguna picaba? Y peor aún, ¿qué más da que sea militar, periodista o gallifante?

No podré dormir pensando en las posibles respuestas.

¡Viva Honduras!

FIRA DE SANT GALDERIC
No se n’ha parlat gaire a la rubisfera, la veritat. A Talking on corners, la Marianette hi ha penjat una foto a “Lo què dius?“. El text diu “Sant Galderic: pagesos i artesans”. A la foto, però, hi apareixen col·leccionistes de plaques de cava. És una queixa subliminar?

A més, algú que ha anat a petar a un article meu sobre la fira de l’any passat ha aprofitat per deixar un enllaç a un àlbum de fotos, que no sé de quin any és.

CAMÍ VERD
Casualitat o no, poc després de publicar el segon article sobre el Camí Verd del Vallès, han aparegut diversos articles sobre el mateix tema o relacionats en altres blogs de la rubisfera.

El primer va ser el de Jordi Barbudo(ICV), del diumenge 21, i que du per títol “Ikea i Camí Verd” on hi deia, entre d’altres coses, que ICV demanaria que el que es faci per l’Ikea no posi en perill el camí verd. També ho informava Diari de Rubí.

Després va venir Nomanual d’autoajuda amb “Bones notícies verdes“. I arran d’aquest, El Bioc va publicar “Camí verd i l’estany dels Alous“.

Unint tot això als diversos missatges del fòrum de Rubí queda clar que el Camí Verd, els carrils bici i demés qüestions relacionades són temes que interessen i pels quals s’espera que l’Ajuntament hi mantingui la sensibilitat que va mostrar en signar el suport a la rehabilitació del camí, més enllà de la publicitat electoral que els va reportar en el seu moment. És a dir, que facin la seva part.

Clar que en Rubi+, que sembla un hooligan de l’Ajuntament al fòrum de Guia de Rubí, ens encomana a fer preguntes al regidor de Medi Ambient Manolo Velasco(*). Som-hi: Manolo, com ho tenim això?

ANTENES
En Jordi Barbudo torna al tema de les antenes de telefonia a “Veïns dels Avets s’organitzen contra una antena de telefonia mòbil“, reincidint-hi a “Una lluita repescada” on, després de comentar que va ser l’ajuntament ICV-CiU-ERC el primer que es va preocupar del tema, es pregunta “Què s’ha fet a partir del 2003? Què ha fet el comissionat de Societat de la Informació que va continuar i continua dirigit per ERC?”.

ALTRES
I també han dit coses aquesta setmana, però no sobre Rubí: Carlos Águila(ICV) [1][2], Carmen Garcia(PSC) a.k.a. L’alcaldessa, Xavier Reinaldos(CiU) i Joan Ridao(ERC).

—
(*) És el sapiens?

De quin tipus de llibres es va parlar a la Fira de Frankfurt? Es va parlar de llibres d’informàtica, potser? Doncs veient el Polònia de l’11 d’octubre sembla que podria ser que sí, tot i que realment sigui que no.

A la següent imatge veiem a Carlos Latre fent de Pellicer, mentre parlava de la Fira de Frankfurt. Si ens fixem en els llibres que apareixen a dalt a la dreta veurem que alguns dels títols són: Java, J2EE, XML, Javascript, Ajax…


Evidentment, el Polònia és un programa d’humor.

Leo en 20 minutos que “Los ‘piratas’ devolverán a la vida el sitio de descargas cerrado por la policía británica“. Resulta que hace unos días la policía británica cerró la página oink.cd por culpa de la denuncia de una discográfica. La noticia es que The Pirate Bay dice que pondrá en marcha oink de nuevo.

Por otro lado, también se dice en la noticia que ya se han abierto otros sitios, como Boink(1), gracias a la comunidad de BitTorrent. El problema viene cuando un usuario de TorrentFreak llamado Ernesto dice que “es como una hidra”, en tanto que cierran una web y se abre otra.

La hidra (de Lerna) era un monstruo mitológico que tenía varias cabezas. Cuando Heracles iba a matarla se dio cuenta (no era muy difícil) de que cada vez que cortaba una cabeza salían dos nuevas, con lo cual parecía imposible matarla. Hasta aquí la metáfora funciona. Sin embargo, Heracles pidió ayuda a Yolao que le dijo que quemara los cuellos cercenados para que no pudieran salir las nuevas cabezas. Así lo hizo y la mató.

Si seguimos la metáfora resulta que nacerán nuevas webs que sustituyan oink.cd, pero finalmente alguien encontrará la manera de acabar con todas ellas. Luego la metáfora no tiene el resultado que Ernesto esperaba. Por listo.

—–
(1) Que comparte nombre con una revista erótica (enlace).

I. Ja som aquí i gràcies per fer-nos-ho notar
L’avió aterra a l’aeroport d’El Prat. El bus turístic ens porta a donar una volta per les pistes on podem contemplar bonics avions i la construcció de la terminal nova de camí a l’espera de les maletes. Maletes que apareixen sense haver d’esperar gaire. Oh!

A la sortida, la cua de gent que espera un taxi és bastant llarga, però es redueix bastant ràpidament. Avui toquen taxis amb llicència parell. De totes maneres ens és igual, perquè anem amb cotxe llogat.

El cotxe llogat, per variar, és bastant més gran que el que volíem tot i haver-n’hi de més petits allà mateix. És un monovolum: té volum i -què coi!- és mono. Ideal per a dues persones amb dues maletes que porten amb ells molt res per a acabar d’omplir l’utilitari.

En sortir de l’aparcament, al primer stop, ens toquen els clàxons: ja portem aturats a l’stop un segon sencer. Som a casa. El pa amb tomàquet omple l’espai que el semmel (àlies panet de Viena) acaba de deixar, espantat pel potencial estrès.

II. Donar exemple
Ens proveïm d’embotits al BonArea de davant de l’Ajuntament de Rubí. Creuem la plaça. Just davant l’Ajuntament un noi d’uns 10 anys llença un encenedor a terra causant una petita, molt petita, explosió. El pare, si és que se li pot dir així, somriu. El nen recull un tros de plàstic que havia format part d’un encenedor i es queda sorprès perquè no hi ha gas. El pare li diu que va que anem, i va i se’n van tan contents, deixant les restes de l’encenedor al terra de la plaça. D’això se’n diu civisme. I encara bo que ningú es va fer mal.

III. Bon dia tingui Són 40 euros
Al Mercadona parlem a la gent en alemany. Curiosament sembla produir el mateix efecte que parlar-los en català. Bittes i entschuldingungs són ignorats, la gent va a la seva. Tant que a la cua se’ns cola una dona, que a més té a la família repartida per tot l’establiment per a que li portin les coses que, per les presses de colar-se, no ha pogut agafar. Llavors ens hem queixat, ens han contestat malament. Els espectadors d’altres cues ens han mirat com dient teniu raó vosaltres però nosaltres no hi pensem fer res. Ho hem deixat estar perquè no tenim ganes de discutir.

Quan ens arriba el torn, el caixer no ens diu ‘Grüß Gott’, lògicament. Tampoc ens diu ‘bona tarda’, ni ‘buenas tardes’. Ni ‘hola’. Total, ja sabem que ell és allà i ell que nosaltres som aquí, per què hem de gastar saliva inútilment? Paguem i tornem a casa.

IV. Tranquil, ja ho acabo jo
Som al convit de la boda, a una masia de Cervelló tocant a Corbera. Ens col·loquem prop d’una estufa i ens preparem pel pica-pica. Un dels plats que em deixen just al costat és el del pernil ibèric. Del bo, bo. Al costat hi ha alguns dels anglesos convidats, alguns vegetarians (he, he, he). El que no és vegetarià ho prova i diu, amb cara de fàstic, que està molt bo. Recordem que és anglès.

Passada una estona ens movem una mica, deixant el plat de pernil al seu lloc i els cambrers porten un daixonses vegetarià i m’ho deixen al costat. Quan torno a mirar a la taula m’hi trobo el pernil altre cop, els anglesos m’han fet el cambiazo. És una pena però m’hauré de menjar el pernil. Des d’aquí us dic que thank you very much.

V. Trens
Vaig en tren a la feina i funciona de p… perfectament. Clar que vaig amb la línia del Vallès dels FGC, que sembla ser una de les poques xarxes ferroviàries de la província de Barcelona que pràcticament no s’ha vist afectada per la desídia, per no dir la incompetència, dels inútils que van planificar l’arribada del TGV a Barcelona a l’hora que van oblidar-se de mantenir i millorar les infraestructures de rodalies. Sort (per mi) que finalment el TGV no passa pel Vallès. És més: quants catalans necessiten realment el TGV?

VI. Der Schnee
I tornem a Viena on ens espera el fred, la pluja, el vent.
-I la neu?
-No, la neu no. Per ara.
-Doncs m’espero tot menjant un semmel amb tomàquet.

Sardina donada als discursos encoratjadors (8 lletres).

Solució.

Com ja vaig avançar el passat dimecres, no he tingut gaire temps aquest cap de setmana, cosa que s’allarga fins dimecres. Hi ha coses més importants que un blog com aquest, no ens enganyem. Per cert, si m’he deixat alguna cosa m’ho podeu dir.

Setmana avorrideta… però comencem.

Premi Francesc Candel
El dimarts 16, al blog de l’Aula d’acollida de l’IES La Serreta ens ensenyaven unes fotos de la recollida del premi i ens explicaven perquè se’ls hi havia donat. Des d’aquí, una altra vegada, els envio la meva enhorabona.

Per cert, que a Ramon Bellver pràcticament tothom el felicita, però a l’Aula d’acollida no.

Llicències d’antenes
El dimecres 17, en Jordi Barbudo(ICV), en el seu article “Les antenes i les llicències” denuncia que hi ha companyies que instal·len antenes sense que se’ls hagi concedit llicència. Suposo Espero que l’Ajuntament ja hagi presentat la pertinent denúncia als jutjats.

Els diners alternatius
El dijous 18, en Jordi Barbudo, a “Una manipulació alternativa“, es queixa que Alternativa Ciutadana de Rubí(ACR) “torna a manipular sobre el fet de dignificar els salaris dels polítics de l’oposició i la contractació d’un assessor polític”. Tot això ve per les notícies “Alternativa estalviarà a l’Ajuntament més de 163.000 euros aquest mandat” i “ACR denuncia que l’Ajuntament vol invertir 72.000 euros anuals en «assessors polítics»“.

Aquest tema, en el fons, cansa. Sincerament, arriba un punt en que el més important és que la ciutat funcioni bé com vol la gent que vota que per això vivim en una espècie de democràcia. Al final els diners que cobri algú són relatius. Si la ciutat funciona, a la gent tant li farà que ACR faci o digui el que vulgui i que uns cobrin més o menys. Però si no funciona, llavors ACR haurà fet bé, perquè si no ha de funcionar com a mínim que ens surti el més barat possible (i els altres hauran fet malament, clar).

Més Durex
I divendres, Marta Ribas (ICV) a “Contra la deslocalització” ens informa que els 6 partits es van posar d’acord. No s’esperava menys.

RubíPlanet
Aquest cop toquen disculpes. Durant una bona estona de dimarts, RubíPlanet no va funcionar i encara no sé per què. A més, per manca de temps, no puc fer l’actualització setmanal.

Per què, havent-hi sis partits a l’Ajuntament de Rubí, 4 d’ells amb blogs (no compto el d’el Bioc per ACR, però gairebé) només parlo dels d’ICV?
Perquè els altres no diuen res.

Ja en vaig parlar fa un temps del Camí Verd que molta gent del Vallès Occidental volem que es faci. Per resumir-ho, el que es vol que es faci és adequar un camí per poder fer a peu o en bicicleta i que vagi del Bosc de Ca n’Oriol de Rubí fins a Sabadell, passant per Sant Cugat, Bellaterra, la UAB (Cerdanyola) i Sant Quirze.

En principi, la construcció (en alguns punts només és una rehabilitació) està recolzada pels ajuntaments afectats (Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, Sant Quirze i Sabadell). Aquí teniu un retall de premsa. Dic en principi, perquè ja sabem que no tot el que es diu s’acaba fent.

Així, només s’ha realitzat una part corresponent a Cerdanyola i no hi ha notícies sobre cap altre tram. A més, el camí verd topa directament (en alguns punts) amb el projecte de l’Autovia Interpolar. I de moment els únics partits que han donat el seu recolzament parlamentari han estat ICV i ERC.

Tot això ve, a part que jo seria un usuari habitual d’aquest camí, per l’aparició de varis missatges relacionats amb el carril bici a Rubí publicats al fòrum de guiaderubi: El camí verd a Rubí, pistas para bicicletas, carril bici.

Però bé, com que avui estic pessimista, suposo que no s’acabarà de fer mai. Encara bo que els de Cerdanyola han fer alguna cosa.

Per si a algú li interessa aquest és el recorregut de l’hipotètic camí.

VOLEM EL CAMÍ VERD.

(Podeu trobar més informació a http://www.camiverd.org)

Actualització 19/10: També s’ha comentat que s’enllaci el camí verd amb les estacions de Rubí de RENFE i FGC i amb la d’FGC d’Hospital General. Més informació

En l’última Rubisfera, que potser va quedar massa llarga, se’m van passar per alt dos articles publicats el dissabte 13. El primer parla de Durex i va aparèixer a Talking on corners, escrit per Marianette. Duu per títol “Rubinencs fins al melindro” i s’hi presenta una visió més pràctica del problema.

El segon és la continuació de la serie Malrubís/Bonrubís de Rubíshow, que va arribar a la tercera part.

Nota: no sé com sortirà el d’aquesta setmana per dos motius. Un és que dependrà de la disponibilitat d’internet i temps que tingui diumenge que es preveuen escasses. L’altra que la rubisfera està bastant callada des del passat diumenge.

La relación iba cada vez a peor. Discusiones. Mal rollito. Así que cada uno por su lado decidió iniciar otra relación paralela gracias a internet. Él conoció a Azúcar y ella a su Príncipe de la satisfacción. Y un día decidieron encontrarse con sus respectivas parejas virtuales y se encontraron con ellos mismos.

Esto cuenta ADN en la noticia “Dos serbios entablan una relación por internet y descubren que ya eran pareja en la vida real“. Por lo que se ve, después de esto se divorciaron alegando engaño matrimonial, aunque realmente no se habían puesto los cuernos de ninguna manera ya que eran ellos mismos.

Lo que no se dice en la noticia es si la relación virtual también se acabó o no. Lo lógico, pero improbable, sería que continuara. ¿Para qué abandonar una relación virtual satisfactoria solo por el hecho de que en la vida real no se soporten? Es más, probablemente estén hechos (virtualmente) el uno para el otro, el único problema es el pasado real común con sus parejas, cosa que no tiene porque tenerse en cuenta en su mundo ficticio.

Claro que teniendo en cuenta el precedente, quizá se acabarían poniendo los cuernos el uno al otro en la vida real, tras múltiples discusiones con su pareja de chat.