lluismarti.cat

Deixant de banda que això de les seleccions nacionals (o estatals) és absurd perquè no deixa de ser un artifici producte de les fronteres arbitràries que ens volien fer creure que la Unió Europea aboliria, hi ha altres motius més pràctics que em fan pensar que és millor que aquestes competicions es celebrin ben lluny.

Un dels motius és el centre tallat que comentava l’1 d’aquest mes. Com deia llavors, hi ha una zona (Fanzone) que es queda uns quants quilòmetres quadrats de centre que inclouen la Rathausplatz, que és massa bonica per gent que només té ulls per a partits de futbol, sempre i quan no se’ls tanquin per efectes etílics.

Un altre motiu torna a tenir a veure amb els hooligans, però aquest cop més directament, ja que no es limiten a quedar-se a la seva zona reservada sinó que te’ls trobes per altres llocs, sovint del centre, cridant (perquè són hooligans) vés a saber què en vés a saber quin idioma.

També podríem afegir-hi les banderetes dels nassos que un munt d’austríacs i no tan austríacs han anat enganxant als seus cotxes. Majoritàriament tenim banderes d’Àustria, però també d’altres països: Turquia, Croàcia, Itàlia, Romania… La veritat és que em sobren. Com va dir un bon amic meu davant d’un no sé què amb guàrdies civils i una bandera espanyola ben gran en un carrer que puja de la Puerta del Sol de Madrid (jo hi era), “pa’ bandera, mis cojones”. Érem joves.

Però tot això són bajanades, petites anècdotes sense cap mena d’importància. Una de els coses que realment fot és que han canviat la programació de la tele. Això té un nom, el sap tothom. Què és això de retransmetre partits de futbol i privar-nos de Tatort, Men in trees, Der Bulle von Tölz i demés? Sisplau.

Ara bé, el més greu de tot és que aquesta ciutat ja no és segura. Em refereixo al transport públic. Ja vam descobrir fa un temps que sí que hi ha revisors al metro, però pocs. Era de suposar que també n’hi han a d’altres transports. Tanmateix no n’hem vist cap ni al tramvia ni a l’autobús. Però aquest anunci rodat dins d’un Straßenbahn, que tot i ser en alemany no requereix gaire explicació, et fa qüestionar la situació actual:

Fixem-nos, però, en un parell de detalls. Primer, el revisor no sembla un revisor, per tant, és un atac a traïció. Segon, la tonada que fa servir per dir fahrscheinkontrolle és la mateixa que es fa servir per dir just el que pensaria jo si em trobo en aquesta situació. Comença per hijooooo i acaba per depú ta.

Per què?! Per què ens feu això? És un avís per als austríacs? És a dir, hi ha gent (jo) que arriba aquí pensant que això del transport públic és tàcitament gratuït, però ara fan un anunci que només es veu a la televisió austríaca on s’hi diu: “ha, ha! tenim revisors”. O sigui, que estan dient: “austríacs, compreu bitllet; que els guiris pillaran”. Tot plegat per recuperar els calés que es gasten per organitzar l’Eurocopa, o com diuen aquí Europa Maisterschaft o EM.

Però el que més em molesta del transport públic d’aquí és que la targeta multiviatges, que és la que a mi m’aniria bé, no surt més barata que comprar bitllets individuals. Els falta el concepte T-10.