lluismarti.cat

Si parlem de símbols a mi em vénen al cap els de sumar, restar, multiplicar, dividir i demés. +-*/ .  Fins i tot d’integrals, que no reproduiré aquí. Mai un burro, mai un toro, mai una formiga. Mai una creu, mai una mitja lluna, mai una estrella de David. Mai un grapat de colors a l’atzar (o a la llegenda) estampats en un tros de tela, fàcilment inflamable. I sé, afortunadament, que no estic sol.

Tanmateix, hi a gent a qui li agraden els símbols. Per exemple, a les Espanyes els agrada el toro. A La Vanguardia, a l’article Vuelve el toro, ens expliquen que, a causa de les competicions esportives (fórmula 1, tennis, futbol…), els espanyols han arreplegat el toro com a símbol identificador. I no qualsevol toro: el toro d’Osborne, com si tots fossin bevedors de conyac. Que no ho són. Més aviat són bevedors de Red Bull.

El més curiós, com comenta l’article, és que el maltractament i assassinat públic dels toros en pro d’una suposada intenció artística inexistent, cada cop, per sort, agrada menys; i precisament molts d’aquests que ara prenen el toro del conyac com a símbol, no gaudeixen del funest espectacle de tortura animal.

Per què, doncs, prendre un toro negre bidimensional com a símbol? Potser per les seves qualitats. El toro és un animal fort, normalment tranquil però, si cal (si li toquen els collons), ferotge. I parlant de collons, el toro de la beguda alcohòlica els mostra alegrement, orgullós. I, per tant, l’orgull dels collons potser també és una qualitat que els que prenen el toro com a símbol patri tenen en compte.

D’altra banda, el toro és un animal banyut, com se’n diu d’aquell marit enganyat per la muller. A més, és clarament mascle, com indiquen els seus testicles, o sigui que no és políticament correcte. O, dit d’una altra manera, no hauria d’agradar a les feministes. A més, com deia, és un animal condemnat a mort, però no en el sentit que comparteixen amb tots els éssers vius –que algun dia hem de morir–, sinó en tant que algú vindrà i els matarà lentament mentre un grapat d’altres animals aplaudeixen extasiats per la visió d’un art que no ho és pas.

En definitiva, com tots els símbols, el toro té els seus avantatges i els seus inconvenients. I, sobretot, té el pitjor dels inconvenients: ser un símbol d’identitat nacional.

Per cert, del burro català, tres quarts del mateix.