lluismarti.cat

La vida normal és un recull de set relats (sis relats i una postil·la segons la contraportada) de Màrius Serra. El protagonista-narrador dels sis primers relats és un escriptor (sempre el mateix?) que ens explica el procés d’escriure un relat, pràcticament es podrien considerar meta-relats. D’aquesta manera, se’ns mostren els lligams entre la literatura i la vida normal, d’on “la literatura sempre en prové”.

Al primer relat, Transcripció, el narrador explica com a partir de la transcripció d’un somni, somnis, literatura i vida normal es relacionen. Al segon relat, Incert so, l’escriptor protagonista es troba escrivint una història a partir d’una anècdota que li comenta una amiga. Al tercer, Constricció, veiem com es barreja la literatura potencial amb notícies històriques. I així, anar fent.

Potser pel que he dit fins ara, sembla que aquest llibre hauria d’interessar més a escriptors que a no escriptors. No és el cas, de la mateixa manera que El Hobbit no interessa més als hobbits i nans que a les demés espècies. Personalment, totes les històries m’han enganxat de principi a fi. Segurament per la pròpia història, però també perquè no és carregat ni barroc.

Per acabar unes quantes citacions:

Un paio que escriu tres-centes pàgines en francès sense usar la lletra e no pretén pas que després en les llegim.

Els ritus sempre m’han semblat jocs de nen disfressats amb casulles de teixits superbs i els oracles mers mots encreuats amb la solució a la pàgina del futur.

Llegim per saber que no estem sols. Escrivim per desmentir-ho.

La vida normal és l’única vida possible i la literatura sempre en prové, tot i que al final acabi en una altra banda.

Us el recomano.