lluismarti.cat

Per aquestes coses de la vida he estat mirant al Google Maps quina distància hi ha entre Grenoble (República de la França) i Barcelona (República de Rubí). Llavors m’he adonat que, no gaire lluny de Grenoble hi trobem Barcelonette. Això m’ha fet mirar com es va a Barcelonette, però el Google Maps m’ha enviat a un poble gairebé tan petit com el seu nom: Ur (prop de Puigcerdà, però ja a França)(1), on resulta que hi ha la Rue de la Barcelonette. Per a arribar-hi em feia anar per la Route d’Espagne, clar. [Nota: potser he fet alguna cosa malament, perquè ho he provat més tard i m'ha preguntat si vull anar a la Barcelonette que vull anar...]

He seguit buscant poblacions amb nom curiós. He passat a Itàlia, on hi he trobat Alba, que deu ser molt bonic de bon matí. I ben a prop, Carmangola, paraula homòfona del mot català que significa Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita, com bé ens informa el Diccionari de l’IEC, que no accepta (encara) ni tupperware, ni taperuer. Però encara més interessant és una població a la que podem arribar per la carretera E74 des d’Alba: Bra, o sostenidor en anglès.

Això m’ha fet pensar en la cèlebre Fucking, al nord de Salzburg i llavors, he rumiat “anem a veure com es passa del Bra al Fucking segons Google Maps”. Després m’he adonat que rumiava en primera persona del plural tot i que jo no sóc nosaltres. La qüestió és que el senyor Maps, m’ha generat la ruta. Un dels llocs a destacar, tot i que no queda dins de la ruta exactament, es diu Vals (Àustria) i no és cap secret que a moltes dones els agrada ballar. I clar, sent a Àustria, millor que sigui un vals. Un altre lloc, que sí que és dins la ruta no acaba de quadrar: Mutters (en alemany, de la mare) i és que això fa baixar la líbido. Mutters és ben a prop d’Innsbruck. A la part italiana, en canvi, ja se’ns avisa que si estàs tocant un bra amb la intenció de fucking, has d’anar en compte per no acabar Calcinato.

Només em queda destacar d’entre els noms curiosos Passau (Alemanya), que es va fer cèlebre just després de l’11-M com a consigna per a organitzar manifestacions davant de les seus del PP, vía SMS. Però això és una altra història.

—
(1) Per cert, que va existir una ciutat a Mesopotàmia que es deia Ur, on hi va néixer Abraham, senyor que va viure 175 anys, i que amb cent anys ell (i noranta la dona) va tenir un fill anomenat Isaac amb certa intervenció divina. Abans havia tingut a l’Ismael amb una esclava, amb intervenció humana. Passat un temps, va fer fora de casa l’esclava (que es deia Agar) i a l’Ismael. Llavors Déu li va demanar que oferís a l’Isaac en sacrifici. Abraham, ni curt ni mandrós, va agafar al seu fill Isaac com si fos un porc i quan anava a tallar-li el coll, Déu, que només estava de broma, l’aturà. De vegades costa de creure que el Deú del Primer Testament (altrament dit Antic) sigui el mateix que el del Segon (o Nou). De vegades fins i tot costa creure en general. Però tal com està el món no costa de creure que algun gen d’Abraham vagi corrent cromosoma amunt, cromosoma avall.