lluismarti.cat

La magnitud de la tragèdia (Quim Monzó)

Lluís Martí | January 29, 2009

Fa molts anys vaig començar a llegir La magnitud de la tragèdia, però per alguna raó que ignoro (o he oblidat) no el vaig acabar. Diria que té alguna cosa a veure amb alguna desaparició, probablement del llibre. Lector com sóc de Quim Monzó, tant del contista com de l’articulista) no podia deixar passar la possibilitat d’intentar llegir aquest llibre de nou, aquesta vegada sencer.

Em fa l’efecte que una part de la trama la coneix, fins i tot, gent que no ha llegit el llibre. És allò de l’home que té una erecció que no desapareix. Al voltant d’aquest fet remarcable i de les diferents relacions d’aquest home sempre-empinat (el Ramon-Maria) i de la seva fillastra (l’Anna-Francesca) ens trobem els pensaments dels personatges sobre qualsevol afer que els succeeixi. Pensaments que en Monzó trena amb minuciositat, aconseguint així presentar-los de manera complement versemblant i coherent. El lèxic està curosament escollit i el text, si la contraportada no enganya, va ser revisat novament per l’autor per a aquesta edició del 2005.

Si encara no l’heu llegit, feu-ho. El considero una obra clàssica de la literatura catalana. Clar que segurament hi haurà gent que no en pensarà el mateix.

—-

Article original a Altar uterí: La magnitud de la tragèdia (Quim Monzó)

Categories: Altar uterí, Català, Crítica literària

Servei al cuia es se destina

Lluís Martí | January 28, 2009

A la pàgina de la DGT hi podem trobar els impresos necessaris per a realitzar diferent tipus de tràmits relacionats amb vehicles. Els impresos els podem trobar en (només) castellà, en català i castella, en valencià i castellà, en euskera i castellà; i en gallec i castellà. D’entrada la diferenciació entre català i valencià és bastant absurda però no només perquè estem parlant d’un mateix idioma, sinó perquè els enllaços duen al mateix document, en català/valencià i castellà. Per posar un exemple, el document que s’ha d’omplir per a sol·licitar una nova matriculació és el 9.03-Catalan_Valenciano.pdf, tant si ho vols fer en català com si ho vols fer en valencià.

Però el més interessant d’aquest document és la quantitat d’errades ortogràfiques (i incoherents) que hi podem trobar en la part valenciana (o catalana). La primera que trobem a dalt de tot, quan tradueixen DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO per DIRECCIÓ GENERAL DE TRANSIT, trànsit hauria de dur accent obert. A sota mateix gairebé corregeixen l’error, traduint JEFATURA DE TRÁFICO per “PREFECTURA DE TRÁNSIT“. La diferència entre el primer error i el segon és que el primer no el detecta un corrector ortogràfic (transit és un adjectiu) però el segon sí.

Després trobem que la data de naixement és la data de naximento, que dels cognoms en diuen congnoms (el segon cop que apareix aquesta paraula, ho fa correctament) i que una plaza catalana és una paça en cas del comprador i una praça en el cas del seu representant. De la mateixa manera, un cotxe no es destinarà a lloguer, però sí a llonguer.

Però no només d’ortografia viu la DGT, també s’atreveixen amb l’apassionant món de la sintaxi, com quan tradueixen Espacio Económico Europeo per Zona Econòmic Europeu, en el (mal traduït) requadre de PROCEDÉNCIA.

El que m’ha arribat al cor, tan mateix, és l’error que dóna títol a aquest article. Podeu buscar-ne més, me n’he deixat algun, seguint aquest enllaç [PDF].

Aquests errors em fan pensar que la DGT no té el més mínim respecte pel català. Perdó, pel catlalà.

—–

Nota: si mireu aquesta pàgina hi trobareu altres documents que tenen errors similars. Podeu gaudir d’accents oberts a les is, per exemple. I no m’he pogut queixar a través de la web perquè quan vaig a la pàgina de contacte em diu que: “Esta sección no está disponible en estos momentos Disculpen las molestias”.

—-

Article original a La gavina dura: Servei al cuia es se destina.

Categories: Català, La gavina dura, Opinió

Quiet (Màrius Serra)

Lluís Martí | January 9, 2009

Començo l’any comentant un dels millors llibres que he llegit durant l’any passat. Es tracta de Quiet, de Màrius Serra, un llibre en el que l’autor ha escrit sobre la seva experiència com a pare d’un nen, en Lluís, que va néixer amb encefalopatia. És, per tant, un llibre valent, fins al punt que comença amb la frase “Aquest és un llibre que pot ferir la meva sensibilitat”. No sé si ha ferit la seva, però la meva no. Ni crec que pugui ferir la de ningú que es trobi o s’hagi trobat en la mateixa situació que ell.

El llibre consta de diferents relats reals etiquetats amb la data, tot i que no es segueix cap ordre cronològic. Són diferents moments de la vida d’en Lluís Serra (àlies Llullu) i del seu entorn, vistos a través dels ulls del seu pare. Alguns relats fan referència, inevitablement, als diferents intents per saber què li passa a en Lluís (i també per buscar-hi solucions). D’altres, es centren més en els sentiments de les persones que l’envolten. També hi trobem anècdotes, algunes de curioses i sorprenents, altres més simpàtiques. I totes aquestes històries, unides a la punyent manera d’escriure de Màrius Serra, fan que aquest llibre esdevingui colpidor.

Aquest és, ara per ara, el millor llibre de Màrius Serra (amb permís de Mon oncle i De com s’escriu una novela).

(Article original a Altar uterí: Quiet (Màrius Serra))

Categories: Altar uterí, Català, Crítica literària

El català exportat

Lluís Martí | January 6, 2009

Avui, que ja fa uns quants dies que no som a Viena, he aconseguit per casualitat trobar una cosa que vaig buscar fa temps i que ja no buscava. Més que una cosa era una paraula en alemany que vingués del català. És una mica estúpid, sí, però cadascú és com és.

La qüestió és que blau, en català, es diu blau en alemany. L’origen del mot català el trobem en l’homònim germànic (que a l’hora prové de l’antic germànic, blâo). Això em va fer pensar que potser hi havia hagut algun altre intercanvi de fluids lingüístics, més enllà d’un encontre fortuït a ses illes (o a Lloret de Mar) entre un ésser balear i un de germànic, evidentment amb un alt contingut etílic en sang.

Hi ha una època de l’any a Viena que es fan molts Balls, on la gent hi balla. Era aquesta la paraula que buscava? Doncs no, perquè tant en català com en alemany (i en anglès en l’accepció adequada) ve directament del llatí ballare. Llàstima.

També tenim la paraula gratis, que tant en català com en espanyol i en alemany (i en anglès en desús), vol dir de franc. Però també, per a tots els idiomes, ve del llatí: de gratiis.

Avui, estudiant el francès (l’idioma) m’he trobat que el mot francès per a albercoc és abricot, i que prové del català. I he pensat, coi! com s’assembla a l’alemany Aprikose (que vol dir, també, albercoc). I sí (i probablement sigui el mateix cas per l’anglès apricot). I de rebot, Aubergine (català: albergínia, anglès britànic i francès: aubergine) també.

Efectivament, ambdues paraules deriven de l’àrab. Del català es van adaptar al francès i del francès a l’alemany (o a l’anglès). Voilà!

Llàstima que a Àustria dels Aprikose se’n digui Marille i de les Aubergine, Melanzani.

Clar que, quina importància té això? Ara aquest blog es diu Grenoble Connection i per alguna cosa serà.

PD: Marille ve de l’italià armellino, i Melanzani del també italià melanzane.

(Article original a Grenoble Connection: El català exportat)