lluismarti.cat

La gràcia no està en el sexe sinó en el flirteig. Amb aquesta idea al cap el noi puja al tren i s’asseu sol. És al principi de la línia i per això el tren encara trigarà uns moments en arrencar. Tot seguit, una noia que li resulta més maca que no pas lletja s’asseu davant seu probablement perquè en tots els grups de quatre seients ja hi ha algú, li agrada anar al costat de la finestra i, total, no hi ha manera d’estar sola. Després arriba una altra noia que li sembla més lletja que no pas maca i s’asseu just al costat de l’anterior. La noia més maca que no pas lletja acluca els ulls, com si volgués dormir, deixant la bossa d’una botiga de roba a la falda. Ell se la mira sense miraments, amunt i avall. Què li podria dir per fer-li un compliment? No ets lletja? I encara més, no vol ofendre a la noia que és més lletja que maca (de fet, tampoc és que sigui lletja però no és el seu tipus, més que res per contrast amb l’altra noia. És més, ni tan sols existeix el seu tipus de noia perquè no en té cap preferència establerta en quant a noies, però li sembla que dir-li a una noia que no és el seu tipus és un eufemisme molt elegant, quan en realitat és el producte de veure massa pel·lícules americanes en les que per lligar has de ser tu mateix, si algú treu el tema del tipus és que no ets el seu, i deixa de perseguir l’animadora de l’equip de futbol americà perquè, fet i fet, li agrades a la lletja de l’institut que, com en l’aneguet lleig, es converteix en un cigne cap al final i, tot i que no te n’havies adonat, sempre has estat enamorat d’ella. Imbècil). La noia que és més maca que lletja obre els ulls, s’adona que ell l’està examinant i se’l mira malament. Per un moment ell pensa que ella s’aixecarà i anirà cap a una altra banda, però només gira el cap cap a la finestra. El tren tanca les portes i comença a caminar. Ell es dirigeix a la noia i li diu que perdona, que no acostumo a veure noies que vesteixin amb tant bon gust al tren. La noia no li diu res, només somriu i torna a mirar per la finestra. Per què ha dit això, per què no li ha dit, per exemple, que la mirava com insistint perquè obrís aquells ulls que no podien sinó ser bonics? La noia del costat, la que no és tan maca li diu, ofesa, que si li sembla que ella no té tant bon gust vestint, perquè a ella ni se l’ha mirat. Ell li diu, instintivament (el flirteig és instint, pensa, a banda que no te cap preferència establerta en quant a noies), que no, que ella també vesteix molt bé, que, de fet, li anava a dir a ella, també. La noia que és més maca li pregunta que si ho diu a totes. Ell diu que no, que, ves quina casualitat, mai en veu cap de tant ben vestida i avui se n’ha trobat dues. Però quina trobes que vesteix millor, li pregunta la segona. Ràpid, diu que el bon gust és bon gust i que no hi ha graus. Les noies es miren, somriuen com dient ja sí clar se li veu el llautó, se’l tornen a mirar sense variar ni un mil·límetre els músculs del voltant dels ulls com dient sí ja clar se’t veu el llautó i després giren el cap, una cap a la finestra, l’altra cap a terra. Es veu que no és una pel·li porno perquè sinó ja estarien, com a mínim, ensenyant alguna part íntima. I encara menys és una vida real porno, perquè la vida, si és real no és porno; si és porno és mentida; i si és real i porno no és vida, no ens enganyem.

Queden sumits en un silenci que, més que incòmode, és silenciós. Dues parades més tard la noia que és més lletja que no pas maca (que no és que sigui lletja, sinó que a ell li agrada més l’altra) s’aixeca i baixa del tren, no sense dedicar-li un últim somriure que a ell li fa pensar que, en el fons, és més maca aquesta que no pas l’altra que fins fa cosa de picosegons li semblava més maca. Com no se n’havia adonat fins aquell moment? Bé, ara no hi ha res a fer. A més, això no fa que la noia que queda tenia davant seu sigui menys maca, en valor absolut. No ho volia dir abans, li diu a la noia que té davant, però tu vesteixes molt millor que aquella altra noia. Ella no contesta però somriu i torna a mirar per la finestra. Ell dubta si dir-li que té un somriure preciós (molt més, on vas a parar, que el de l’altra noia), preguntar-li si amb aquest somriure en el fons s’està rient d’ell o demanar-li per la marca de pasta de dents que utilitza. Però llavors arriben a la següent parada i una altra noia seu al costat de la primera. Aquesta nova noia representa el paradigma de mestressa de la germandat alpha aquella-lletra-grega-que-té-pinta-d’E-rara kappa de la Universitat de, posem per cas, Wisconsin i per tant es converteix en un objectiu irresistible. I impossible perquè deu estar emparellada amb el representant de la germandat u-umlaut es-tset del costat, que també és el capità de futbol americà i que, tot i que en el fons no és un mal noi, està de mala llet perquè no està fi i a veure si encara acabarà perdent la puta beca esportiva. Ell, el que creu que la gràcia no està en el sexe sinó en el flirteig, s’adona que ha de deixar de pensar en termes de pel·lícules o que, com a mínim, hauria de pensar en pel·lícules que tinguin alguna cosa que s’assembli a la qualitat.

Trobes que aquesta la noia que tens al costat té bon gust vestint, li pregunta a l’ex-mestressa de l’ex-germandat ex-alpha ex-etcètera. La noia que té davant deixa de mirar per la finestra i se’l mira encuriosida i tot seguit mira a la noia del seu costat encara més encuriosida. La noia d’alfa-centaure (ara ell es decanta ara per la ciència ficció) es mira la noia i diu, sense embuts, que les sabates no lliguen amb la brusa. Ah, sí? Doncs aquests pantalons que portes tu. Doncs aquestes arracades et fan. Doncs sembla que duguis la roba de ta tieta, la grossa. I l’alfa-centuriana s’aixeca indignada i s’asseu més lluny. L’altra es queda mirant al noi. Jo continuo pensant que les sabates queden bé amb la brusa, diu ell, tens bon gust, tens caràcter i ets molt guapa. Gràcies, contesta ella. Afegeix que ell baixa ja, que la convida a prendre alguna cosa. Ella refusa, encara li queda una estona de tren. Ell baixa.

La noia es mira alternativament les sabates i la brusa. Mentrestant un noi que, segons ella pensarà en veure’l, no és precisament lleig s’asseu al seient del costat del que ocupava el noi que li havia tirat els trastos. La noia veu el noi (i pensa que no és precisament lleig) i li pregunta si creu que les sabates no lliguen amb la brusa. El noi es queda sorprès, quines preguntes de fer a algú que no coneixes de res, i per uns moments no sap què dir perquè no té gaire criteri. A més, si li diu que no lliguen del tot potser ella s’enfada perquè semblaria que li estigués dient que no sap conjuntar la roba i això no se li pot dir a una noia, ves a saber per què. D’altra banda, si li diu que sí que lliguen potser ella s’enfada perquè semblaria que ell està intentant quedar bé. Tot depèn de per què ho pregunti. Però tampoc pot preguntar-li per què ho pregunta, ja que llavors semblaria que està intentant el·ludir la pregunta. Sort que no estan casats, pensa. Si no dius res és que penses que no lliguen gaire, li diu ella. Nonono no és això, diu ell, és que m’ha sorprès la pregunta. I doncs? Doncs, sí que lliguen. N’estàs segur. Sí. No et sembla que el color de les sabates és massa llampant? Fa joc amb el teu somriure, li respon ell. Ella somriu.

Ella li diu que encara no l’havia vist somriure, sense deixar de somriure. Ell li diu que se l’imaginava i que encara ha sigut millor en veure’l. Ella li diu que llavors les sabates potser no són prou llampants. Ell diu que no es preocupi, que amb aquest somriure ningú no es fixarà en les sabates. Ella s’ofèn, és que ha triat malament les sabates? Ell està segur, li diu, que les sabates oculten uns peus preciosos, que potser seria millor que anés descalça. Ella somriu però tot seguit li pregunta que què en pensa, de la brusa. Ell mira atentament la brusa, en particular la forma que adquireix en la zona pectoral aprofitant que se li ha donat permís implícit. Aixeca el cap i la mira als ulls. Si li diu que la brusa està bé potser ella interpretarà que ell creu que ella no té uns pits bonics i que, per tant, millor que restin ocults. En canvi, si li diu que està segur que la brusa oculta uns pits preciosos, que potser seria millor que anés sense brusa (i sense sostenidors, ja posats) llavors estaria quedant com un sortit. Què és millor, afalagar el seu gust estètic o afalagar el seu cos? Potser pot reconèixer la seva (d’ell) manca de criteri en vestuari i en general. Però no, perquè és massa tard, perquè ja li ha dit que les sabates lliguen amb la brusa (i, coi!, no lliguen. O sí?). Surt per la tangent preguntant-li que per què està tan preocupada si es veu d’una hora lluny que qualsevol cosa que porti un noia com ella li quedarà bé, perquè la bellesa no està en la roba sinó en la persona i és el saber estar el que dóna l’elegància que ella desprèn arreu. O sigui que no vols contestar la pregunta, li diu ella. Ella s’enfada i s’aixeca. Baixa del tren, entre d’altres motius, perquè ja ha arribat a destí.

El noi es queda pensant, divertit, en l’actitud de la noia fins que arriba a la seva parada que és el final de línia. Tant bon punt surt del tren li passa una idea pel cap. La gràcia no està en l’estació sinó en el trajecte. O potser és al revés, perquè de fet ell no té gaire criteri.