lluismarti.cat

Aquesta nit ha sigut una nit de felicitat aliena. També una mica meva perquè em fa feliç que la meva cosina ho sigui i també perquè he vist –en tenia dubtes– que l’amor encara existeix. Encara que només sigui pels demés. He decidit moltes coses aquesta nit. La més important, potser, és deixar d’escriure.

Quan  fa gairebé un mes vaig deixar aquest blog en espera era perquè havia decidit acabar d’una puta vegada una novel·la que tenia a mitges. Però no en sóc capaç. Ara mateix admiro qualsevol escriptor que hagi acabat una novel·la per dolenta que sigui.

Ni tan sols tenia pensat escriure que deixava d’escriure. És una mica contradictori fer-ho, si ho pensem bé. D’altra banda, trobo bastant curiós que fa tres mesos vaig fer broma sobre això de deixar d’escriure. Suposo que la part del meu cervell que escriu va una mica per davant de la part que decideix.

Però tot i aquesta contradicció que comentava fa una estona, estirat al llit i repassant la meva vida sencera –ho faig bastant sovint últimament–, he recordat una teoria que vaig desenvolupar quan era petit i la Mort va decidir començar a visitar de nou la meva familia. I m’han vingut ganes d’escriure-la.

Recordo que em trobava a la meva habitació de petit –ara ja no és un dormitori però m’agrada veure-hi jugar els meus nebots– quan se’m va ocórrer la teoria. No sé perquè vaig pensar que cada segon que passava la linia temporal es dividia en dues. En una, un jo moria. En l’altra, un jo no moria. I jo era el jo que no moria en aquell segon. Tampoc no moria en el següent. Ni en el següent. Ni en el següent. I aquest sóc jo, el jo que no ha mort durant el segon anterior.

Mentre era al llit, fa una estona, he pensat que valia la pena escriure-ho. I també que era una bonica manera de dir que deixaria d’escriure perquè la teoria es podria reformular d’una altra manera. En cada segon que passa la linia temporal es divideix en dues. En una, un jo escriu. En l’altra, un jo no escriu. Jo era el jo que escrivia. Però d’aquí a un segon seré el jo que no escriu.